Blog d'en Victor Burgas

Mesures acordades pels sindicats policials

2012-01-23T02:04:00.000+01:00

Les retallades implicaran un increment dels fets delictius, que els mossos i les
mosses d'esquadra no tenim perquè amagar ni maquillar. Que l' Administració
no pugui mentir a la ciutadania i accepti les seves responsabilitats. Per tant, tots
els sindicats us proposem les següents consignes :
• Una estrebada no és un furt.
• Un furt no és una pèrdua.
• Un robatori a interior de domicili no son danys.
• Un robatori a interior de vehicle no és una falta de danys.
• Tipifiqueu conforme al Codi Penal.
Respecte les identificacions :
Cal treballar amb la màxima professionalitat, la qual cosa implica
respectar escrupolosament el marc legal: les identificacions, d'acord
amb la llei 1/92, s'han d'efectuar en dependències policials i deixant
la constància corresponent al Llibre d'identificacions custodiat a les
OAC’s.
Els companys que efectuen servei a porta la funció encomanada és
l'atenció al públic i la seguretat de les dependències. EN CAP MOMENT
HAUREM D'AGAFAR DENUNCIES O QUALSEVOL ALTRE ACTIVITAT AL MARGE
D'AQUESTES TASQUES.
Una de les funcions específiques del servei de porta és informar al
ciutadà sobre la tramitació del VAR 34 si consideren que el temps
d'espera és excessiu o sobre qualsevol queixa respecte de l'impacte
sobre la qualitat del servei motivat per les retallades.
Qualsevol company que hagi de conduir cal revisar minuciosament i
amb el temps que calgui l'estat del vehicle i el seu equipament
policial. En cas que no s' ajusti a la norma establerta, cal fer la
corresponent nota informativa. Això inclou la necessitat de que hi
hagin dues armilles antibales a cada vehicle, I QUE NO ESTIGUIN
CADUCADES. Si la teva seguretat pot estar amenaçada, les hauràs de fer
servir tot el servei . Fora bo fer arribar còpia al sindicat.
Respecte els equips de comunicació portàtils tots coneixem el
lamentable estat dels portàtils. Cal fer nota informativa d'aquests
deficiències i traslladar-la als sindicats. No sortirem al carrer sense un
equip de comunicacions si no funciona correctament.
Recordem que no heu de fer servir els vostres telèfons mòbils per el
servei. L' Administració té la obligació de facilitar aquest material a
tots els agents, I NO TAN SOLS ELS ALTS COMANDAMENTS.
Molt important: feu ús de la vostra discrecionalitat com a policies.
Segons cada actuació i la seva problemàtica policial concreta i la
disponibilitat de recursos humans i materials que ens imposen les
retallades del Govern, valoreu la idoneïtat d' IMPUTAR o detenir.
Aquesta és una lluita de tot el col·lectiu. Tot i que no és previsible cap
incidència, si algun alt comandament vol pressionar-vos per tal que no
compliu amb la vostra obligació com a policies, us recordem que
podeu demanar que us donin l'ordre per escrit. Comuniqueu el fet
immediatament al vostre sindicat per prendre les mesures escaients.
Aquestes son només les primeres mesures EN RESPOSTA A LA
MANCA DE VOLUNTAT NEGOCIADORA DEL DEPARTAMENT, que
proposem a tot el col·lectiu i que es mantindran
indefinidament. Properament, us anirem proposant diverses
mesures i accions reivindicatives que es sumaran a aquestes.
JUNTS SOM MÉS FORTS!

Mossos en Lluita

2012-01-23T01:58:00.001+01:00

Carta als Reis Mags d'Orient

2012-01-05T14:45:00.003+01:00

Benvolguts Reis Mags,

Us escric la carta de peticions per aquesta nit i per l’any 2012.

A un nivel personal demano petites coses que haurien de ser universals per tothom:

Una miqueta d’harmonia, pau i serenor a la meva llar, per aixi poder-nos hi reconfortar amb la familia. Clar que si vé un especulador hipotecari i ens fa fora de casa, això no serà posible. Ajudeu-nos a parar els peus a aquests depredadors.

Un treball que hem deixi ser tal com sóc i que no m’imposi condicions o horaris que vaigin en contra de la meva salut. Que el meu treball hem faigi crèixer com a persona i no que hem faigi decrèixer o que hem castigui. Envoltat de més humanitat i de menys egos.

Uns ingresos econòmics per poder fer front a les despeses del dia a dia i poder desenvolupar-nos com és degut.

I una miqueta de carbó per recordar les coses que no faig prou bé i he de millorar. Perquè tot té el seu ús. No dubteu que si el carbó no és dolç, l’utilitzaré per fer una bona barbacoa per compartir amb els amics. S’ha de trasformar lo aparentment dolent en bones coses.

Que estigui envoltat de coses, persones i llocs que promoguin la serenor, la salut i la concòrdia.

En un nivel més social feu que la llum arribi als nostres governants. Per així fer que els governants que fan les coses bé, deixin de ballar el ball de la complaença del corrupte i manipulador, i que els mals polítics i aprofitats acabin inhabilitats o la presó si correspon, però sempre allunyats dels afers públics, que volen molta honradesa i sentit de servei a la col·lectivitat.

Així també fes arribar llum al poble perquè deixi d’avalar sistemes que fomenten la desigualtat, la no llibertat i la desunió. Que s’uneixi la gent per reclamar i incidir en una societat una mica més cohesionada, justa, igual i lliure. Sense fer volar coloms, tocant de peus a terra i treballant dia a dia.

Fes que la gent es descobreixi a si mateixa i que conegui l’immens poder que te dins seu.

Que retorni l’Esperança, encarnada per Jesucrit fa uns 2.000 anys i al que vàreu visitar i oferir incens, or i mirra.

Que retorni però dins de cadascú de nosaltres, perquè si despertem, a tots no ens podran crucificar!!!

Feu que la Llum, l’Amor i el Poder restableixi el “Pla Diví” a la Terra i segelli la porta on es troba el mal.

Tot això és el que demana l’angoixada llum del meu fanalet.

Si el que demano és de justícia, ja està fet.
Jo sóc.

Bones Festes a tothom

2011-12-24T11:33:00.000+01:00

Com cada any el desembre ens acosta el Nadal
i amb el pas de llebre arribem a Cap d'Any
i tindrem una nova agenda, i potser farem balanç
i et proposaràs per l'any que arriba, ser millor que abans
i quan toquin les dotze campanades, potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada gra que et quedat a taula és mor un desitg.

Llargues nits de desembre, de farina als portals.
A la negra nit hi ha la promesa de la Llum que vindrà.
I quan toquin les dotze campanades encara ens quedarà tota la nit.
Que cada nou viatge es comença molt abans de sortir.

Que cada nit sigui la nit més bella.
Que aquest any nou porti pau a tot el món.
Que cada nen neixi sota una estrella.
És un desitg i el volem per tothom i per tú.

* de la cançó És un desitg

Generació D

2011-12-02T00:26:00.001+01:00

Jo en sóc de la generació D i com jo, molts de vosaltres que m'esteu llegint.

D de demòcràcia, soms els joves que vàrem neixer entre el 1970 al 1980. Els que ara tenim entre 30 i 40 anys.

Els que ja varem viure sense Franco o que no recordem quasi quan va morir perquè erem molt petits.
Varem creixer amb un cert benestar, però també amb idees preconcebudes de democràcia que ja la donavem per feta i ben feta.

Generació D de Democràcia feble, abocada a la partitocràcia o poder excesiu dels partits polítics i manipulació d'aquests pel benefici propi, generant despeses insultants en estèrils campanyes electorals.

Si aquesta és la nostra herència jo no la accepto tal com és, calen reformes i profundes. Reformes que tornin a les institucions i partits, aparells al servei de la humanitat i per TOTA la humanitat, no només per una petita "clase política" que és beneficii dels recursos que són de tots i que tots hem treballat.

I al final, per tot lo exposat: D de desencís, que és el que podem sentir molts en el sistema que hem heretat, quan descobrim que moltes coses eren construïdes des de l'interès particular i a mida, i alhora febles per servir al benestar de tothom.

I és així quan no ens queda més remei que transformar la D de Decepció amb la D de Dedicació, Despertar i finalment de Decidir quin sistema volem que regeixi el mòn del segles XXI.

Pasar de la Decepció a la D de Decidir està només a les nostres mans. Els d'abans de nosaltres estan ja massa intoxicats per un sistema obsolet, i els de després encara s'estan formant.

Ara no és temps de fer-se el Despistat o el Desentès, és hora de ser Demòcrates de Veritat i Decidir el nostre futur amb Valentia.

Si avui la nostra generació Decideix ser Valenta, demà la nostra generació podrà ser la GENERACIÓ D en maiúscules, la Generació de la Democràcia de Veritat.

No tenim opció, no tenim sortida, la D està com impressa al nostre ADN i només ens sentirem a gust i viurem de manera harmònica si treballem per aconseguir el que sentim com a propi.

La Generació D ja està aquí per reclamar el que li és propi, i el que no s'alinïi amb aquesta necesitat no tindrà lloc.

Assemblea informativa de l’Alt Empordà: “Defensem l’escola en català”

2011-12-01T23:24:00.000+01:00

L’acte celebrat per SI a Figueres també va servir per escollir nou conseller nacional per la comarca empordanesa

El vespre del dijous 20 d’Octubre es va celebrar una assemblea comarcal de Solidaritat Catalana a l’Alt Empordà amb dos finalitats: d’una banda, endegar la campanya “Defensem l’escola en català”, i de l’altra, escollir nou conseller nacional per la comarca. L’acte va comptar amb l’assistència, entre d’altres, del president de SI Toni Strubell, del secretari general de la formació Uriel Beltran, i de la coordinadora empordanesa Núria Bartrolich. L’assemblea es va realitzar al Cercle d’Sport Figuerenc, entre una cinquantena de militants, en un ambient participatiu i distès.
     La trobada va començar amb l’elecció del nou conseller, qui va resultar ser Victor Burgas i Carbó, veí de Figueres i president de l’agrupació local de SI a la ciutat. Victor Burgas ha estat una persona implicada amb la població, participant de forma activa en les darreres eleccions municipals. Burgas va ressenyar que la seva tasca seria donar suport a l’Executiva comarcal, i que buscaria més participació de la militància en el treball de la cohesió independentista.
     Després de l’elecció de nou conseller, l’Assemblea va passar a mans d’Uriel Beltran, el qual va posar al dia al públic sobre la nova campanya “Defensem l’escola en català”, i de les seves aspiracions de blindar el català a l’ensenyament del Principat. Beltran va explicar que fins ara el català només ha sigut la llengua normal i/o vehicular de l’ensenyament, i que el seu estatus ha de ser el d’única llengua vehicular. La campanya iniciada vé de resultes d’una ILP presentada al Parlament i no acceptada per la Mesa, ja que va motivar que era inconstitucional; aleshores, en vistes a la importància de la llei, Solidaritat la va adoptar i la va presentar com a proposició de llei (la qual sí que s’ha admès a tràmit, i es debatrà l’any vinent). Junt a la proposició de llei, es recolliran signatures de ciutadans fins el 23 d’Abril del 2012, i s’apel·larà al Parlament a l’anomenat dret de petició. Pel moment, en els mitjans 2.0, la proposta està tenint èxit, i molta gent s’ha apuntat a la web www.escolaencatala.cat.
     El darrer torn de la paraula el va tenir el president Toni Strubell, que en primer lloc va celebrar l’alto al foc d’ETA, acabat d’anunciar feia uns instants. Strubell, a més, va parlar de la tasca parlamentària dels tres diputats de la formació, esmentant que al Parlament s’està vivint el síndrome de l’estruç, és a dir, amagar el cap sota l’ala arrel dels problemes que patim els catalans. El diputat va fer un retrat contundent de la realitat “després de les sentències del 2010 (Constitucional i Suprem), amb un país en contra de la paret, i amb una demostrada transició de paper mullat”. Tot i així, el parlamentari va destacar que la línia de SI va en el bon camí, i que el partit no deixarà de denunciar una realitat que es vol silenciar, i que vetllarà per la transparència. El darrer cas denunciat de manca de trasnparència, i d’abús de poder, seria el de les prestacions abusives dels ex alt càrrecs de la Diputació de Barcelona, la qual cosa en els propers dies es mirarà d’esclarir i de fer públic.

EL TRIANGLE D'OR DE FIGUERES

2011-10-17T18:12:00.002+02:00

L’autor d’aquest escrit és un ciutadà de Figueres, jove natural d'aquesta ciutat però que ha estat visquent i treballant a diferents llocs per poder crear el seu futur: formar-se i promocionar en el seu treball: Ciutat de Mallorca, Barcelona, Olot, Girona, La Seu d'Urgell i Vielha.

Per així finalment poder viure i treballar a la seva ciutat natal i poder fer arrels i formar una família, sense quedar exent, però, d'algun dia tornar al periple migratori si el treball, els estudis o alguna altra raó ho requereix.

Voltant sempre amunt i avall, tenia Figueres al cap i pensant que algun dia s'hi podria restablir. I així va ser quan va tornar a la seva Figueres idealitzada, ara ja no per estar una setmana de festa o un cap de setmana, ara ja per quedar-s'hi fins que la providència li permeti aquest luxe.

Poc a poc, aquesta Figueres idealitzada va decaient i va descobrint una ciutat que potser no era com recordava o com imaginava.

I un cop aquí casat i amb un fill comença a descobrir la cara menys amable de Figueres. El fet d'anar a Girona o Barcelona li fa denotar que Figueres ha quedat a anys llum de Girona capital, amb un dinamisme i una esplendor de la que Figueres se n'ha allunyat, si es que mai l'ha tingut.

La seva ciutat materna, capital del surrealisme, havia quedat una mica estancada, potser les seves ultimes gestes eren el futbol i l'arribar quasi a primera divisió, el comerç al Rovell de l'Ou i poca cosa més.

I de fet ha anat descobrint l'altra cara de la moneda de Figueres en la pròpia pell, la que visquem cada dia molts figuerencs i no cal reflectir o profunditzar més, perquè aprofundint o fent massa incidència amb les mancances o coses no prou ben fetes a la ciutat, no ens porta a gaire més que indignar-nos i donar força als bloqueixos, mancances i negativitats de la ciutat.

M'agrada més veure, preveure, proposar, construir, imaginar, ilusionar-me, projectar, treballar, i posar rumb tots plegats a una ciutat positiva i això només ho podem aconseguir tinguen una actitud i un pensament positiu i constructiu envers ella.

És en aquest punt que m'he decidit a escriure aquest text sincer, desinteressat en personalismes i interessat en el proïsme i el benestar dels meus conciutadans. Perquè? Per què el meu cor anhela la millor ciutat pels meus, sóc un enamorat de Figueres i li vull lo millor i no hem conformaré amb menys.

I només si tots els figuerencs tenim clar el que volem i que no ens conformem amb menys, només serà així que farem de Figueres una ciutat pròspera, o parafrasejant al nostre alcalde: “La millor ciutat del mòn”. Jo quan el sentia pensava: "Mare meva, si que ens falta", però a l'hora li admirava el seu horitzó ambiciós : “La millor ciutat del mon”.

Aquí es on hem d'anar els figuerencs, primer a imaginar, després a treballar i finalment a esdevenir la millor ciutat del mon a ulls nostres, no a ulls de ves a saber qui.

Tenim models molt propers com Banyoles, que ha estat escollida com a la millor ciutat de Catalunya en referència a la seva qualitat de vida. I això em genera admiració, una certa enveja i hem decepciona saber que una ciutat similar a Figueres a nivell geogràfic, climatologic, històric, físic, humà, cultural,....... Ens hagi passat tant endavant.

Jo ho interpreto com a que Figueres ha estat estancada, governada per persones sense un projecte clar o que no han sabut desenvolupar-lo exitosament. I això ens ha portat a un endarreriment. A una Figueres sense color, on ha imperat el color gris. Sense jutjar què, com o qui ho ha propiciat. Com us he dit no m'agrada mirar enrere i planyir-nos. M'agrada mirar endavant i il·lusionar-me.

Dit això penso que aquesta època “gris” de Figueres va finalitzar amb l'assumpció de l'alcaldia per part de l'actual Alcalde Santi Vila. I dic Alcalde Santi Vila, perquè crec que és independent a quina filiació política pertany, tant si hagués representat unes sigles o unes altres, ell ha tancat l'Època Gris de Figueres i ha iniciat, de manera tímida, el posar una nota de color a la ciutat.

I crec que l'actual Alcalde representa més una nova generació de figuerencs, en la que m'incloc, que no unes sigles polítiques que han contribuït a la grisor de Figueres tant com ho han fet d'altres. Per tant aquestes paraules no són paraules d'elogi exclusives per Santi Vila, sinó per totes les persones futures que ens vénen a desfer de vells lligams, en una nova etapa ja encetada, però encara per florir.

Aquesta generació és una generació de gent jove, socialment implicada, amb uns valors assolits i que tenen com a denominador comú que estimen Figueres, i que trasformen aquest amor amb il·lusió, uns expressat en treball per portar a Figueres on es mereix i altres expressant cap on no volen que vagi Figueres o que li sobra o ja no te cabuda a la nostra ciutat.

Deixem pas a aquesta nova generació de figuerencs, que són els que ens portaran a una segona etapa d'or a Figueres. Soms una generació que hem vingut a transformar el món tal i com l'entenem, perquè no l'entenem i a voltes no ens hi sentim a gust.

Amb sentit comú, raó , principis, amor a la ciutat i sobretot amb treball, trasformarem el plom gris que hi ha a la ciutat amb or lluent. Aquesta era la tasca dels antics alquimistes de l'edat mitja. Trasformar el plom en or, i això només ho aconseguia l'alquimista avançat que trobava la fórmula i composició de la pedra filosofal.

I la nostra generació la té la pedra filosofal per transformar la ciutat: una porció de coneixement, barrejada amb una porció d'estima a la ciutat i tot això expressat en treball incansable. Aquesta és la fórmula per fer alquímia a la ciutat, i nosaltres, els de la nostra generació ho sabem.

Malgrat el context actual de crisi econòmica mundial, el mal repartiment de la riquesa a l'Estat Espanyol i la mancada d'aportació a les hisendes dels ens locals, l'actual alcalde ha iniciat una època esplendorosa per la ciutat, malgrat el context que ens toca viure. Perquè aquest context tard o d'hora finalitzarà, però Figueres continuarà evolucionant a mans d'aquests nous figuerencs que estem assolint quotes de gestió a la ciutat, molt sovint desvinculats políticament.

Podem parlar que aquest exèrcit de figuerencs que hem vingut a canviar la ciutat estem en Associacions de Veïns, Associacions Professionals, Associacions Altruistes, Associacions de Comerciants, capitenejant partits polítics a nivell local i comarcal, a les AMPES de Llars d'infants, Escoles i Instituts, funcionaris compromesos, profesionals liberals que s'han establert i han invertit a la ciutat, informadors, gent que tria viure a Figueres i que ho vol fer amb qualitat,...

A tots vosaltres us dic que oblideu els gestos partidistes, els interessos privats i les lluites personalistes. Enfoqueu-vos en Figueres i la seva prosperitat, i unim forces que ens farà falta. L'objectiu és un , una millor Figueres i, si pot ser, fer la millor ciutat del món.

Deixem-nos de dretes, deixem-nos d'esquerres. No heu observat mai que quan anem a rentar-nos les mans no ens podem rentar la ma esquerra sense la dreta i viceversa. Jo ja he apostat pel camí del mig, la de l'equilibri. La via que la mística oriental defineix com la justa via del mig. Només en equilibri.

A partir d'aqui cal fer propostes agosarades alhora que assenyades tot tocant de peus a terra.

La meva proposta versa en l'àmbit de la geometria i de la mística, per aterrar en el coneixement i finalment arribar a la seva plasmació material pel benefici de la ciutat i els seus habitants.

Proposo un Triangle d'Or a la ciutat. Idealitzat, per després ésser ideat i finalment plasmat coma base de benestar i progrés a Figueres.

El triangle és la primera figura geomètrica que tenim després del punt que simbolitza el número u i la recta que simbolitza el número dos.

Així doncs el triangle simbolitza el número tres. Tres costats, tres angles i tres vèrtex, que quan aquests son iguals transformen la figura en un triangle equilàter que reprenta la perfecció i la proporció.

Aquest triangle d'or queda ben imprès a Figueres.

Ens hem de fixar en el mapa de la ciutat i marcar els tres punts que jo considero cabdals per la ciutat.

En el vèrtex superior hi ha el Castell de Sant Ferran de Figueres, al vèrtex de la dreta hi ha el Museu Dalí i zona comercial i al vèrtex de l'esquerra hi ha la Nova Estació del TGV.

Per crear el triangle tenim que unir els seus vèrtex i així creem els costats de la figura geomètrica.

Si es traça en un planol de Figueres, és impressionant la dimensió de triangle equilàter que s'obté.

Causalment, si ens fixem en el Parc Bosc sembla estar fet i dissenyat per ser encabit en el triangle que us proposo.

Els vèrtex Museu Dalí - Castell de Sant Ferran estan units per la Pujada del Castell.

Els vèrtex Museu Dalí – Estació de TGV han d'estar units per una Avinguda que segons lo projectat serà l'Avinguda Nova Estació.

Els vèrtex Estació de TGV – Castell de Sant Ferran s'haurien d'unir per la Nova Pujada del Castell, el que tancaria la unió dels tres punts neuràlgics més importants de la ciutat i la que ens ha de portar endavant. Creant un triangle d'una potència in imaginable: Nova Estació_Castell de Sant Ferran_Dalí.

La Nova Estació de TGV i la seva confluència ha d'esdevenir la zona d'acollida i de benvinguda de la ciutat. Ha de ser un lloc amable, acollidor i porta a una ciutat i una comarca amb molts atractius.

Pels nouvinguts d'Europa esdevenim la Porta Catalana i aquesta zona ha de ser potenciada com a tal.

També som la porta d'entrada des de Barcelona, una de les ciutats més significatives del món. Que més necessitem?

Crec que ho tenim tot i hem de potenciar la zona de la Nova Estació com a Porta d'Entrada, de comunicació, d'acollida, de benvinguda. És una zona on s'hauran de potenciar les instal·lacions hoteleres i de serveis pels viatgers i visitants, que pot esdevenir un motor per la ciutat.

Cal no oblidar que amb el triangle d'or realitzat, tenim l'Estació de TGV connectada amb la zona Dalí i la zona Castell de Sant Ferran.

Ambues zones han d'esdevenir molt potents i complementaries.

El Castell de Sant Ferran hauria d'esdevenir la porta i trasferència cap a la comarca, des del Castel es divisa part de la comarca i s'hauria de catapultar els seu visitants d'aquesta zona cap a la comarca. Esdevenint així catalitzador de l'impuls, la dinamització de la comarca. Això s'aconseguiria facilitant la mobilitat dels visitants cap a la comarca, a través de xarxes de connexió a diferents indrets amb mitjans de transport.

La zona, apart de llançadera cap a la comarca, hauria d'esdevenir la zona de la biodiversitat, el contacte amb la natura i la salut. Transformant la zona del Castell en una zona rica en natura, reforestant els volts del Castell i introduint bestiar a la zona que enriqueixi el lloc. Una proposta pot ser posar cavalls autòctons, ases catalans o demés especies autòctones, controlades. Així convertint-nos amb la porta dels parcs i paratges naturals que existeixen a la comarca.

La zona Museu Dalí – comercial és la zona de Figueres que ja està desenvolupada i que gaudeix d'excel·lents serveis i comerços. S'hauria de potenciar i promocionar el comerç i la marca Dalí, tercer eix i zona d'importancia per la ciutat.

La zona esdevindria l'entrada a la ciutat comercial i surrealista. I representaria la zona del comerç i la cultura.

Caldria tenir cura de la zona Dalí com si es tractes d'un Parc Temàtic, no vull dir banalitzar, vull dir que s'hauria de tenir un bon nivell de serveis, neteja, informació i fesomia propis d'un parc temàtic.

El Casc antic hauria de potenciar la seva condició d'antic. Girona és un bon exemple de la gestió del seu patrimoni arquitectonic i cultural. S'ha de trobar la màgia de l'espai.

Un cop en funcionament aquesta estructura geomètrica que connecta els que s'han de convertir en principals actius de la ciutat, aquest triangle esdevindrà per si sol d'Or, perquè generara unes sinergies a la ciutat que farà que aquesta es converteixi en una ciutat molt atractiva que combina Excel·lents vies de comunicació i zona d'acollida (Nova Estació), natura, informació i porta d'accés a la comarca ( Castell de Sant Ferran) i comerç i cultura (Museu Dalí, zona comercial i casc antic).

Així al voltant d'aquest triangle esdevindran barris pròspers, habitables i ben connectats, per tal de que els habitants de Figueres puguin tenir una bona qualitat de vida i uns ingressos dignes proporcionats per les activitats vertebrades en el triangle d'or.

En una anella mes ampla esdevenen els indrets on es desenvolupa la industria. Els diferents Polígons ja existents, on s'ha de fer un esforç perquè quedin integrats en el paisatge.

Mitjans de transport i vies de comunicació actuals, ciutat d'acollida, hotelera i gastronòmica, ciutat de natura, ciutat de salut, ciutat cap de comarca, ciutat cultural, ciutat de comerç, ciutat de barris de qualitat i vertebrats socialment per classes mitjanes i ciutat industrial integrada a l'entorn.

Aquesta és la meva proposta, aquest és el meu anhel.

Anem-hi?

Un ciutadà.

Potser sí

2011-07-14T02:25:00.001+02:00

Potser tot el que passa ara al món ens es més proper.

Potser el que està pasant actualment es més profund del que ens pensem i ja porta temps cimentant-se.

Potser el camí cap a la solució és un camí intern de cadascú de nosaltres.

Potser aquest camí intern ens porti a mantenir el cor seré.

Potser tenir el cor seré ens deixarà veure la direcció cap a un món en pau a tots els nivells.

Potser ja és hora d'entrar en acció pacífica.

Com deia fa més de dos mil anys el filòsof xinès:

"Quan el cor està seré, es cultiva la vida personal. Quan es cultiva la vida personal, es regula la vida a la llar. Quan es regula la vida a la llar, la vida de la nació està en ordre. I quan la vida de la nació està en ordre, el món està en pau."

Confuci (551 - 479 A. C.)

Qui som els de Solidaritat Catalana?

2011-04-21T03:04:00.010+02:00

A les properes eleccions municipals, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) es presenta a 107 municipis de Catalunya, entre ells Barcelona, Tarragona, Girona, Figueres, entre altres. Així doncs, SI estarà present al 66% del cens electoral que podrà votar en les properes eleccions municipals.
Solidaritat Catalana és una opció política amb clara projecció de futur, projecció que és materialitzarà a les properes eleccions municipals, ja que obtindrà regidories i alcaldes arreu del territori.
Davant d'una posició catalanista ambigua de CiU i la punxada que està patint Esquerra després del tripartit i l'estatut, cada cop més gent aposta per la via sobiranista de SI, que reivindica una Catalunya com a proper Estat d'Europa, on pasarem a ser el 4rt. Estat de la Unió Europea en renda per càpita i així podrem reactivar l'economia, el benestar, la democràcia i la cultura a Catalunya.
Aquesta via cada cop és més avalada pels catalans, i això queda palés en les llistes de les properes eleccions municipals. Gent que han estat en el passat a CiU o ERC, cansats de les dinàmiques d'aquests partits, ara integren llistes de SI arreu del país.
Pel que fa a CiU, Guillem Bruset en va ser militant fins a 29 anys, va ingressar a Solidaritat i arà serà el candidat a Riudellots.
A Vilafant, Paulí Fernández es presenta com a Bloc Municipal de Catalunya, que és la marca blanca de Solidaritat, Paulí va ser alcalde per CiU del 1995 al 2007.
David Sempau havia estat regidor de CiU en el primer Ajuntament democràtic i tinent d'alcalde, ara és el cap de llista de SI a Palamós.
Marià Renart havia estat regidora de CiU a finals dels anys 80 i ara és la cap de llista de SI a Begur.
La cap de llista de Sant Feliu de Guíxols, Teresa Massegosa, formava part de la llista de CiU l'any 2007 i va fundar la JNC al municipi.
Pel que fa a ERC, Santi Niell, cap de llista de SI Girona, va ser regidor per ERC entre 1995 i 2003. David Puig, cap de llista de SI a Platja d'Aro, ha estat fins al moment regidor republicà.
Xavier Sayols de SI Sant Julià de Ramis, va anar a les llistes d'ERC en les últimes eleccions.
El cas més clar és el de Llançà, on vuit membres d'ERC, entre els que s'hi troben actuals regidors encapçalats per Josep Ortiz, han entrat en bloc a SI.
Judit Ramírez, cap de llista de Lloret de Mar i Montse Fossul, número 2 de SI Peralada, també havien estat membres d'ERC.
Aquest fenomen no és estrany, perquè els tres diputats actuals de SI, després que Joan Laporta abandonés el partit (Toni Strubell, Uriel Bertran i Alfons López Tena) provenen precisament d'ERC i CiU. Per tant, era lògic que aquest fenomen també es produís en l'àmbit més local.
Hi ha un tercer grup dins de SI que ha emergit amb força. És el grup de gent catalanista, sense cap experiència prèvia en política, però molt vinculada als moviments socials locals i nacionals.
Aquesta gent està cansada de la manera de fer dels polítics: sous desproporcionats, enganys, acumulació de càrregs, despeses vergonyoses, fer per l'interés d'uns pocs enlloc de mirar per l'interès general, ser titelles d'un partit polític, opacitat de les operacions dels ens públics,......
És per això que aquesta gent s'ha vinculat a SI i es convertiran en una alenada d'aire fresc a la política municipal, sense complexos, per dir prou a aquest atzucac, on ens han portat els actuals polítics "professionals".
Al partit, a nivell local, ha succeït el mateix procés i SI Figueres no en queda exempta. Podem anomenar un seguit de gent que provenen de CiU i Esquerra, o que provenen de moviments socials a la ciutat.
En el cas de CiU, Jordi Falgas n'ha estat membre i ara ocupa càrreg a l' Executiva Comarcal de SI. Jo mateix fins fa poc era membre de CiU i vaig deixar la militància per poder optar a coordinar l'Executiva Local de SI a Figueres. Possiblement s'hagui frenat el trasvàs de gent de SI a CiU degut a l'anomenat efecte “vilisme”, dit així de la complicitat que ha creat l'Alcalde Santi Vila amb els membres del partit, tot i que alguns membres de CiU veuen amb molts bons ulls el projecte sobiranista de SI.
A ERC, en Norbert Font en va ser president del partit durant una colla d'anys i ara es troba donant suport a SI, en un lloc destacat a la llista de Figueres, com a número tres i de ben segur, el dia 22 de maig, pasarà a la política activa com a regidor al consistori figuerenc.
Referint-nos a la gent que bé de moviments socials, podem anomenar la Cap de Llista, Núria Bartrolich, que prové del mòn de les AMPES. Víctor Lafuentes, número 2 de SI Figueres forma part de la Junta Directiva de l’AMPA de l’escola Carme Guasch i Darné i és el Delegat Federatiu de L’ HOQUEI FIGUERES. Xavier Torra, número 4 de SI i membre de Rcat ha estat director d' una emisora de ràdio municipal i President de l'Associació de Fotògrafs Professionals de la província de Girona durant cinc anys. Consol Rovira, número 5 de SI Figueres és membre de les Plataformes Sobiranistes que donen suport a les consultes populars. Eva Serra, número 7 de SI FIgueres és Membre del Comitè Tècnic de la Federació Catalana de Ball Esportiu. Mercè Bartrolich i Lison, número 8 de SI Figueres ha estat Presidenta de Joves Advocats de Figueres. Ramon Alegrí, número 9 de SI Figueres és membre de l'AV del Barri de la Presó i de la Federació d'AV de Figueres. Xavi Crespo, número 10 de Solidaritat Figueres és una persona molt vinculada al bàsquet a la ciutat. I jo mateix, actualment sóc el President de l'Associació de Veïns del Turó - Nova Estació de Figueres.
Però tots nosaltres hem vist que els moviments associatius estem limitats per la manera de fer dels polítics actuals i els volem fer el relleu per tal de que la política s'ocupi dels problemes reals dels figuerencs o sigui dels nostres problemes, dels problemes de tots. i això ho farem amb l'ajuda de programes participatius adreçats a que tots els ciutadans puguin dir la seva.
SI soms un partit consolidat nacionalment, amb representació parlamentària activa, composat per gent sobiranista que volem més benestar, més democràcia i més cultura pels nostres conciutadans.
A SI Figueres, alguns s'han dedicat a la política i altres no, però us asseguro que a tots ens uneix l'il·lusió d'entrar a l'Ajuntament amb força, per poder donar una nota de color a la ciutat i de regeneració a l'Ajuntament que ara no aporta CiU, ja que manen els mateixos amb diferents cares. Com també volem posar l'accent independentista que no posa Esquerra, ja que la formació ha punxat en l'aposta pel gir que ha fet cap a l'esquerra (tripartit), en detriment de la sobirania nacional.
Visca Figueres i Visca Catalunya Lliure.

Víctor Burgas i Carbó
Coordinador de l'Executiva de SI Figueres

Pensaments al Carpe Diem

2010-12-17T00:08:00.004+01:00

Cinc fanals i dos estels són set, iluminen la nit de Barcelona al Carpe Diem.
Prop, sento la forta presència, és aqui, sens dubte.
No ho hauria dubtat mai, però ara és més present.
Presència esculpida i materialitzada en l'àmbient magnètic i especial de la nit. Sol però molt acompanyat. M'ofereixen un més, un àngel que m'envia el cel.
La vida et porta tot el que necesites i això es fa notar ara i aquí.
Aqui i ara fluint amb l'entorn màgic de la nit, amb la força de la mar aprop.
Una parella discuteix, i jo m'enamoro de mi mateix.
Tantra, visceralitat, la bèstia dormida es desperta per alliberar-se.
Fusió de cultures, d'energies, de cuina. Ho noto, deserto i hem fong, previ a fusionar-me. Ho noto, ho respiro.
Ulls, mirada, cor, dualitat igual a ésser humà. Masculí i femení fusionat per sentir l'ús còsmic, entre els estels. És una bona nit.
Raconets de llum i de vida per fruir a l'abast de la mà. Estira el braç i agafa'ls : Estan aqui apunt per tu.
Tantra, unió, cel i terra ; masculí i femení. Quina bona vida, bona ona que et porta coses boníssimes a la vida, els hi tinc la porta oberta. Entreu, entreu, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha casa d'algú. Fusió i tantra.

Separació = Oportunitat per creixer

2010-12-14T14:39:00.005+01:00

Viure a Figueres = Exercici de supervivència

2010-08-19T17:27:00.003+02:00

Estic fent unes merescudes vacances.
Jo el mes d'agost no soc d'anar enlloc. Hi ha molta gent a pertot, fas cues a les carreteres i tot és més car que de costum. Això sumat a que sóc un aimant de la meva terra, les vacances d'agost hem quedo a casa.

Aixi també aprofito per poder enllestir algunes coses que queden en la safata de sortida sense executar.

Va ser en aquest marc quan varem quedar amb en Xavi per anar a Girona a enllestir uns temes administratius que estaven pendents al Departament de Justícia de la Generalitat a Girona.

Varem iniciar una conversa que rodava sobre el fet de ser figuerenc, viure a Figueres i la gran quantitat de gent "nova" que hi ha a Figueres.

Està clar que des de Figueres ens hem de treure el barret quan visitem Girona, quasi m'atreveixo a dir que no es pot comparar, i això, com a figuerenc convençut, hem dol.

Varem anomenar uns quants amics que vivien o treballaven a Girona. Es clar, més oportunitats professionals, més ciutat, més cultura,...........

I aixi un es pregunta, perque encara visc a Figueres?

El qui busca ciutat se'n va a Girona, Barcelona, Madrid o New York.

El qui busca Empordà se'n va a poble, que es viu amb més qualitat, més serveis i pagant menys impostos.......

Doncs perquè ser figuerenc?

Malauradaent oltes persones del meu entorn han respòs: No vull ser figuerenc, marxo.

Jo només trobo una resposta dins meu: Perquè aqui he nascut, aqui tinc la família i és on vull viure.
Al final la realitat és com és, però l'anem construïnt cada dia.

Molt mal li fem a la nostra ciutat, no escollint-la com a lloc per viure, lloc per coprar, lloc per conversar, ...

Tot el que ha anat a viure a poble o a Girona ha deixat d'invertir en gran part a Figueres, i es terreny abonat per ......... Deixe-m'ho estar.

Cal estimar, viure i invertir en la nostra ciutat, si volem que aquesta vagi endavant. Això no està perdut.

Adèu Espanya?

2010-07-18T12:44:00.002+02:00

Avui he somiat:
Hem despertava i veia que el meu pais/estat era com una Andorra amb gran i potent, mmmbre de la Unió Europa i vinculat amb la Comunitat Internacional: CATALUNYA.
Ciutats grans en tots els sentits, cultura rural,mar mediterrànea, muntanya dels Pirineus, amb el corredor natural d'Europa cap a la Peninsula Iberica, Industria, Universitats, cultura catalana, Furs propis, el port del Mediterrani més important, centres espiritual com Montserrat i Poblet,.....
Exit assegurat.
Ja no sentia el pes d'una Espanya que està de capacaiguda i amb aquell convenciment que a aquest pas ens enfonsarem amb ells. Dirigents com Zapatero, oposicions com Rajoy, catalanofobia, crisi economica, pais ple d'imigracio irregular sense solucionar, estament judicial inoperatiu i així afavorint el creixement de la delinqüencia, més ajudes pels de fora que pels d'aqui, avis en situacions limit al llindar de pobresa, paradís per mafies de la prostitucio, les drogues i les armes.
Per tot aixo i més, ara respiro una Catalunya Nova i Reformada, Lliure, Justa i no expoliada.
Amb aquestes regles de joc i aquesta Espanya canyí ens ha calgut dir ADEU Espanya. Només així Catalunya torna a ser rica i plena, es respira en l'aire. Segur que al veure com ens anirà d'ara endavant, la resta de Països Catalans voldran pertanyer a aquesta terra pròspera, rica i plena que està esdevenint Catalunya.
Inclús Espanya calcarà el sistema de funcionament català. No era més fàcil possar-se les piles abans i escoltar Catalunya des de Madrid quan erem els seus vasalls per força. Ja se sap que no es valoren les coses fins que no es perden. Espanya, has estat tu amb el teu ofegament que has provocat que decidicim caminar separats, no ens has deixat opció.
Endavant i força, jo vull el millor pais del mon pels meus i esta clar que de bracet d'Espanya aixo no semblava possible.
Pessiga'm que ara ja no sé si estic despert o estic sommiant.
Ara només depen de nosaltres seguir sommiant o despertar i viure com ens mereixem!!!
Visca Catalunya.

L'Excel·lència

2010-04-12T00:18:00.000+02:00

L'excel·lència és l'art de triomfar mitjançant l'aprenentatge i la perseverança. No actuem correctament per tenir virtuts sinó que aquestes les adquirim quan actuem correctament. Som el que fem. L'Excel·lència, doncs, no és una acció sinó un hàbit.

Aristòtil

Que hem motiva. Perque faig elque faig?

2010-04-11T14:23:00.000+02:00

Creixement personal: Un veritable canvi en la manera de fer en el mòn passa inevitablement per un canvi interior a nivell personal de cadascun de nosaltres. Cal que ens convertim en buscadors de la Excel·lència Humana, ja que si la trobem ens farem persones de veritat i el conjunt de nosaltres formarem la ben anomenada HUMANITAT. Endavant i som-hi.

Fira del vaixell d'ocasió

2010-04-10T15:24:00.002+02:00

La setmana passada van fer la Fira del vaixell d'ocasió a Empuriabrava.
Hem a agradar molt la exposició d'embarcaions. I de veritat que surts animat per comprar una embarcació.
ës una meravella viure en una ciutat que a deu minuts té una marina com la de Empuriabrava, on poder guardar una embarcació i poder sortir a navegar amb una certa facilitat.
L'Albert, que te un xinxorro amarrat a Empuriabrava, m'ha dit que aprop de costa a Empuriabrava es poden veure peixots, tonyines, dofins i fins i tot balenes, un gran espectacle de la natura a propet de casa, espectacular!!!
La part negativa és el cost de la nautica, no esta molt popularitzada pel seu preu. Jo, com que tinc el PEE (Patro d'embarcació d'esbarjo) hem conformo amb llogar de tant en tant una barca.
Bona primavera a tots

Adeu 2009 i benvingut 2010

2009-12-31T18:39:00.002+01:00

No soc molt donat a fer proposits d'any nou. Crec que el que vols fer ho has de fer a partir de quan t'ho proposes, no cal esperar una data per fer aquests proposits que solen ser deixar de fumar (no soc fumador), estudiar anglès (ja he desistit, hem vaig entendre quan viatjo a l'estranger i de moment ja en tinc prou, estalviar (no serem ni més rics ni més pobres) i treure's quilos (això ho he de tenir sempre en compte, no be de cap d'any).
El que si que m'agrada és fer un petit anàlisi de l'any que està a punt d'acabar i programar en traces molt generals l'any venider.
Sóc un amant de l'aqui i ara, però un petit repàs i analisi personal a l'any no està del tot malamanet, sense donar moltes voltes ni fer-si mala sang. "A lo hecho, pecho".
També va bé fer una petita programació,sense, però que sigui inamobible ni fèrrea, ja que el fluir de la vida no es pot bloquejar amb programacions que a vegades no es compleixen. Hem de tenir aquesta capacitat, hem de deixar aquest petit espai que deixem perquè la vida ens sorprengui, i ho fa, de veritat. Jo m'angoixo quan veig aquesta gent amb el temps tant programat, i no només el temps laboral, parlo del temps lliure, programat de manera matematica, sense deixar una escletxa a la novetat, a la sorpresa. Tanta por us fa viure? Teniu por de despentinar-vos?
Jo us ho recomano, deixeu espais buits a la vostra vida i veureu com la vida els omple de fets inesperats, que ens ajuden a creixer com a persones.
Crec que aquest any 2009 a estat regular per a mi. No entraré en consideracions personals, però cada cop hem trobo com més fora de lloc i meys entès en un mon que va molt de pressa. Jo he deixat de preocupar-me pel tenir i hem començo a dedicar a ser. Intentant trobar l'essència de les coses i del viure, i és un camí doloròs perque m'allunya de fets i de gent, però ara per a mi és una necesitat vital que he de realitzar. Espero que tothom entengui que he decidit seguir el meu camí de veritat, i se que molt s no en volen seguir ni a parlar, perquè preocupar-se i dedicar-se només a tenir es molt mé ben vist que dedicar-se SER DE VERITAT.
BON ANY 2010.

Benvingut 2009

2009-01-14T01:33:00.002+01:00

He reescrit la meva presentació. He intentat comprimir el que sento i on hem sento. I que faig per lluitar i superar la situació. De ben segur que molt "guerrers" com jo us hi veureu identificats.
Fa falta gent amb audàcia per canviar el rumb que estan agafant les coses. El text és aquest:

Amb el cap al cel i els peus al terra, hem construeixo cada dia per poder fer la meva aportació al mòn. Estic amb diversos projectes entre mans, tots dirigits cap al benestar propi, dels altres i del benestar de la mare terra. Però no deixo de racó la meva feina, feina de compromís social. On tasca feixuga és ser garant de drets i llibertats d'una societat ressentida a causa d'un històric maltracte. Això converteix la meva tasca en desagraïda; fins i tot fustrant quan veiem dia a dia la realitat del que pasa, i que ningú està prou interessat o capacitat per arreglar-ho. Estimem la nostra gent i ens entristim quan veiem cap a on va abocada aquesta nostra societat del segle XXI. Compromès amb els meus, amb els del meu petit païs i també amb els de més lluny, perquè ara ja son a prop.
Cap a una Fraternitat Universal.

Sopar de feina al Trull de Fortià

2008-12-30T00:13:00.006+01:00

El dia 19 de desembre varem fer el sopar d'esc. al Trull de Fortià amb amic invisible i PK's inclosos. Quina colla.............Tot va acabar al nostre raconet del Morrigans fent unes sidres i cerveses acompanyades de crispetes. I tot això amenitzat amb la veu de la Pantoja de l'1. Si senyor una nit per recordar.

P.D. El gegant del Pi ara ball..................................

2008-11-08T16:13:00.001+01:00

Celebro que a Figueres hagin obert la Cooperativa Abacus. Això és un primer pas envers la oferta cultural a Figueres. Aquest és un pas important ja que les cooperatives Abacus estan molt relacionades amb les ciutats que tenen catedres universitàries.

Per qui no en tingui coneixement, les cooperatives Abacus funcionen de la següent manera: Un paga na quota d'entrada un sol cop i passa a formar part de la cooperativa. D'aquesta manera pot comprar articles a un cost més reduït. Els articles que ofereix l'Abacus són llibres, CD's, material escolar i d'oficina, i a més a més tenen molts articles infantils.

Jo ja vaig anar-hi, ja que n'era soci de la de Girona, i vaig comprar un llibre.
El llibre que vaig comprar és La Bona Vida de Alex Rovira. Alex Rovira és una autor de llibres d'autoajuda i ha escrit entre altres El Laberint de la Felicitat i La Bona Sort.

Aquest libre és un bon compendi de consels de l'autor per millorar les nostres vides fins que es tornin les Bones Vides.

Encara no l'he llegit tot, però hi ha un fragment del llibre, que no es fruit d'Alex Rovira que hem va agradar molt i crec que és un text d'aquells per emmarcar i anar-lo llegint perque no s'ens oblidi. Diu així:

PARAULES PER UNA BONA VIDA

Primer de tot:

M'agrada la gent que vibra, que no cal empaitar-la, que no cal dir-li que faci les coses, sinó que sap què ha de fer i que ho fa en menys temps de l'esperat.

M'agrada la gent amb capacitat per mesurar les conseqüències de les seves accions, la gent que no deixa les solucions a l'atzar.

M'agrad la gent estrica amb la seva gent i amb ella mateixa, però que mai oblida que som humans i que ens podem equivocar.

M'agrada la gent que pensa que la feina en equip, entre amics, produeix més que els esforços individuals caótics.

M'agrada la gent que sap com n'és, d'important, l'alegria.

M'agrada la gent sincera i franca, capaç d'oposar-se amb arguments serens i raonables.

M'agrada la gent amb criteri, que no s'avergonyeix de reconèixer que no sap alguna cosa o que es va equivocar.

M'agrada la gent que en acceptar els seus errors s'esforça genuïnament per no tornar-los a cometre.

M'agrada la gent capaç de criticar-me constructivament i a la cara; a aquests els considero els meus amics.

M'agrada la gent fidel i persistent, que no defalleix quan es tracta d'assolir objectius i idees.

M'agrada la gent que treballa pels resultats.

Amb gent com aquesta, em comprometo a qualsevol cosa, ja que pel sol fet d'haver tingut aquesta gent al meu costat, em dono per satisfet.

MARIO BENEDETTI

Espero que us hagi agradat tant com a mi.

Víctor Burgas i Carbó

vburgas@vburgas.jazztel.es

AGRAÏMENT AL SERVEI D’URGÈNCIES DE L’HOSPITAL DE FIGUERES

2008-05-25T19:21:00.001+02:00

El dia vint-i-nou del mes passat vaig patir una cremada realitzant crema de rostolls en un terreny privat. La cremada va ser amb gasolina i hem va afectar sobretot la mà i el braç esquerra i també una part petita del coll i del mentó. Vaig patir cremades de segon grau.
Vaig estar atès al Servei d’urgències de l’Hospital d’Urgències amb gran profesionalitat per la Doctora Serrat.
També vaig acudir al servei d’urgències per tal de rebre cures del dia u al disset de maig. Cal remarcar la gran professionalitat i el grau d’implicació de les infermeres del Servei d’Urgències, en concret amb el tema de les cremades.
Tan mateix cal dir que les infermeres del Servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres tenen una gran reconeixement per part de l’estament mèdic de l’Hospital Trueta de Girona. En concret un Cirurgià Plàstic del l’Hospital Trueta hem va informar de que a l’Hospital de Figueres estava en molt bones mans i que el seu coneixement amb el tema de cremades era excel·lent.
Gràcies a les infermeres Marta, Nuria, Lídia, Laia, Adriadna, Jennifer, Judith i infermera 3059 i altres que m’heu atès i no consteu als informes. FELICITATS per ser tan bones professionals i millors persones.
Per finalitzar esperono a la direcció de la Fundació Salut Empordà a que satisfaci les expectatives professionals dels seus treballadors i no deixi s’els deixi perdre.
Perquè hi perdria la Fundació i hi perdríem els ciutadans de Figueres.

Reflexoteràpia

2008-05-23T19:52:00.004+02:00

Fa dos dies vaig anar a Girona a fer-me reflexoteràpia. La reflexoteràpia és un tipus de massatge que es basa en fer massatge a la planta dels peus, on hi ha representats tots els punts del cos.
Val a dir que estic format i practico la reflexoteràpia podal i vaig quedar gratament sorprès.
Vaig anar a Lotus Reflexoteràpia del carrer Bisbe Lorenzana num 3 de Girona amb una noia xinesa que es diu Qianqiu Huang.
És un local petit però amb un ambient molt idoni per les teràpies i la relaxació.
Hi ha la sala principal on hi ha la recepció i dos sofàs que és on es desenvolupa les sessions de reflexoteràpia.
El preu és molt correcte, ja que una hora de reflexoteràpia amb herba de lavanda val 25 €.
Qianquiu assegura que amb la reflexoteràpia es poden curar enfermetats com la diabetis, però calen varies sessions intensives.
També realitza altres tractaments com Teràpia Tibetana de calor, Teràpia de cara i vista cansada amb herba de mask, medicina tradicional xinesa, naturopatia,....
Una de les coses que m'ha agradat més és que també fa sessions de Taichi i Chikung. Vaig poder fer una classe d'un tipus de Chikug (gimnasia energètica) molt senzill i efectiu.
Víctor

Inici del Bloc

2008-05-23T14:52:00.000+02:00

Avui estreno bloc, espero que aquest bloc sigui de profit per mi mateix i per les persones del meu entorn. El bloc comença sense moltes pretensions, unicament vol ser una plataforma d'expresió i de contacte. Espero que aquest sigui profitòs.
Una abraçada a tots.