El blog d'en Víctor: Camí de vida.

¡Hola! Soy la ansiedad, no te asustes… vengo en son de paz, por cierto, ¿por qué te asustas tanto ante mi presencia? Digo, sé que sientes horrible cada vez que aparezco, que te desesperas y quisieras mandarme a volar, sé que si pudieras… me matarías, sobre todo porque crees que soy yo la que te quiere matar o hacer daño, pero créeme, si no te he matado, no lo voy a hacer. No estoy aquí para hacerte daño, mucho menos para volverte loco, creo que ya te lo he demostrado cada vez que llego a tu cuerpo, hago un relajo y te asusto, pero al final del día… no te he matado, no te has vuelto loco.  Si pudiera, lo haría, pero esa no es mi idea. La verdad es que aparezco y te hago sentir todo eso porque no había logrado encontrar otra manera de hacerme escuchar por ti, estabas tan ocupado tratando de ser exitoso, productivo y de demostrarle a los demás que eres digno de ser amado… que no escuchabas mis pequeñas señales. ¿Recuerdas esa vez que te dio un dolor de cabeza? ¿O cuando...

Avui un company de lluita m'ha dedicat això: Familia d'uspac, la majoria de vosaltres coneixereu al Víctor des de fa més anys k jo, o alguns de manera més íntima.  Una cosa us puc dir sobre ell, és una persona k es preocupa MOLT I MOLT pels problemes de la societat actual i sobretot dels molts problemes k tenim en el nostre cos..  Ell, a diferència d'altres... No cal anomenar-los... No vol POPULISME BARAT, si no k fa una crítica constructiva, "ATACANT" AL DEPARTAMENT PER LA SEVA INEFICÀCIA, ALHORA K ELS HI APORTA IDEES PER A FER FRONT DIFERENTS ASPECTES..  Te moltes idees, moltes moltes.. Algunes avui en dia NO es poden realitzar, ja k tots els k participem en aket projecte, HO FEM DEDICANT LES NOSTRES HORES PERSONALS... per lo tant no podem fer més del k fem..  Encara així i tot, ell s'ho està guardant per d'aquí uns mesos kuan per temps ho puguem fer..  En Víctor, ha realitzat els últims 2 escrits, sobre la problemàtica dels suïcidis i sobre...

No et recrimino res, perquè com a lliurepensador que em crec i humanista penso que la LLIBERTAT PERSONAL I VITAL es el nostre be mes preuat i que mai ens podran treure. Tu reies i jo m'ho creia, esclar, i encara continuo creient amb el teu somriure i estic segur que si ara m'estàs veient,  el somriure no et falta. On erem ara no teníem aquells moment que teníem quan s'ens posava al davant una llarga i freda nit de patrullatge. Parlàvem de tot una mica, en especial d 'espiritualitat, que l'enteníem de manera diferent, pero al cap i a la fi l'enteniem. Tu i jo teníem algo en comú, la sensibilitat i les ganes de canviar el mòn. Que hi fèiem tu i jo de nit vestits uniformats i armats per fer front als dimonis que ens portés la negra nit? Coincidir, parlar i sobretot compartir la nostra sensibilitat que ens provocava aquest anhel de canviar aquest mon que ens provocava urticària. Pero enguany ja no patrullavem ni coincidien amb torn i no vaig poder detectar e...