El blog d'en Víctor

 Va ser amic de la infància del meu pare i ambdues famílies eren veïnes i amigues. Va jugar a la UE Figueres amb el pare i li deien Niset. Més tard se'n va anar a Poblet a fer de monjo, on va esdevenir Fra Marc, monjo enfermer, però sempre duia Figueres i la Tramuntana al cor. D'aquí que el meu pare va perdre el contacte amb el seu amic Niset que tant en parlava i en guardava record. Sempre deia que el volia anar a veure a Poblet i ho va anar a posposant i va morir sense fer-ho. L'assumpte no podia quedar pendent eternament i va ser llavors quan vaig agafar la determinació d:anar a coneixe'l i ha estat algo que recordaré sempre: passejades per les vinyes, estances a Poblet sota el seu mentoratge, llargues converses molt instructives, fins i tot em va casar. Va ser un casament molt pintoresc, alegre i jovial. Podría dir que em sentia afillat per ell i em va fer saber moltes coses de la vida,  des del seu recolliment tenia un bon coneixement del món i una gran saviesa. Pe