Salta al contingut principal

Adèu Espanya?

Avui he somiat:
Hem despertava i veia que el meu pais/estat era com una Andorra amb gran i potent, mmmbre de la Unió Europa i vinculat amb la Comunitat Internacional: CATALUNYA.
Ciutats grans en tots els sentits, cultura rural,mar mediterrànea, muntanya dels Pirineus, amb el corredor natural d'Europa cap a la Peninsula Iberica, Industria, Universitats, cultura catalana, Furs propis, el port del Mediterrani més important, centres espiritual com Montserrat i Poblet,.....
Exit assegurat.
Ja no sentia el pes d'una Espanya que està de capacaiguda i amb aquell convenciment que a aquest pas ens enfonsarem amb ells. Dirigents com Zapatero, oposicions com Rajoy, catalanofobia, crisi economica, pais ple d'imigracio irregular sense solucionar, estament judicial inoperatiu i així afavorint el creixement de la delinqüencia, més ajudes pels de fora que pels d'aqui, avis en situacions limit al llindar de pobresa, paradís per mafies de la prostitucio, les drogues i les armes.
Per tot aixo i més, ara respiro una Catalunya Nova i Reformada, Lliure, Justa i no expoliada.
Amb aquestes regles de joc i aquesta Espanya canyí ens ha calgut dir ADEU Espanya. Només així Catalunya torna a ser rica i plena, es respira en l'aire. Segur que al veure com ens anirà d'ara endavant, la resta de Països Catalans voldran pertanyer a aquesta terra pròspera, rica i plena que està esdevenint Catalunya.
Inclús Espanya calcarà el sistema de funcionament català. No era més fàcil possar-se les piles abans i escoltar Catalunya des de Madrid quan erem els seus vasalls per força. Ja se sap que no es valoren les coses fins que no es perden. Espanya, has estat tu amb el teu ofegament que has provocat que decidicim caminar separats, no ens has deixat opció.
Endavant i força, jo vull el millor pais del mon pels meus i esta clar que de bracet d'Espanya aixo no semblava possible.
Pessiga'm que ara ja no sé si estic despert o estic sommiant.
Ara només depen de nosaltres seguir sommiant o despertar i viure com ens mereixem!!!
Visca Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui son els RosaCreus?

 La fraternitat dels Rosacreus és mundialment coneguda com l'antiga Ordre Mística de la Rosa Creu, sovint abreujada en AMORC. El seu símbol: una creu amb una senzilla rosa al centre. Els Rosacreus s'auto defineixen de la següent manera: "Els Rosacreus són una Ordre Fraternal. Són un grup d'homes i dones progressistes, interessats en esgotar les possibilitats de la vida, mitjançant l'ús sa i sensat de la seva herència de coneixements esotèrics i de les facultats que posseeixen com a éssers humans. Aquests coneixements , que ells fomenten i enriqueixen amb noves troballes, abasten tot el camp dels esforços humans i tot fenomen de l'univers conegut per l'home "el Domini de la Vida, (publicació oficial), pàg. 16. En el fullet oficial editat per la gran Lògia de Sant Josep i titulat "Que i qui són els Rosacreus?" es diu: Cada membre rep ensenyament sobre el significat i l'aplicació de les lleis Còsmiques i Naturals a l'Univers entorn de si...

Adéu 2019, hola 2020

Cal tancar el 2019 per començar el 2020, carregats d'energia i deixant espai a tot el que ens ha d'aportar el nou any. Aquest any 2020 serà un any 4 numerològicament parlant. Per dir-ho en una paraula, es preveu un any de materialització i consolidació en tots els aspectes. El 2019 he pogut dedicar-me a allò que te valor personal per mi i espero continuar fent-ho el 2020: Home sweet home: Després d'un eventual canvi de domicili vaig tornar al que sento com a casa meva, que hi visc molt a gust, amb el meu gosset Roc i a vegades amb el meu fill. On puc desenvolupar activitats del meu gust com son la lectura, l'escriptura, el fitness, la cuina i moltes coses més... El meu fill: La custòdia compartida que tinc del meu fill ha transcorregut de manera plàcida i els lligams pare/fill son molt bonics i constructius. Ell ja ha començat l'Insti i tira endavant en bona direcció. Familia: Els lligams familiars son forts i bons amb les persones que et valoren i t'a...

El meu recorregut per la política fins el dia d'avui.

A casa mai havien estat vinculats en política, ni tant sols quasi no sabia que votava el meu pare. Tenien massa feina a tirar el negoci familiar endavant. Jo de ben jovenet, fa 35 anys, estava a JNC (Joventuts Nacionalista Catalunya), en reconeixement al restabliment de la Generalitat de Catalunya i el Cos de Mossos d'Esquadra. Més tard, ja que era difícil ser sobiranista i aspirar a un Estat Català a JNC sota les pautes dels convergents, vaig estar a les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) i fa 30 anys vaig anar a llistes municipals a l'alcaldia de Figueres per ERC amb Pere Prats de cap de llista. Per mi el President Macià ha estat sempre un referent.  Vaig pasar per simpatitzant militant d'ERC/CiU durant molt poc temps, ja que vaig detectar una deriva política que no m'agradava en ambdós partits, i el temps m'ho ha confirmat. Tot i que et reconec que veig amb més simpatia a Carles Puigdemont que a l'actual president d'ER (j...