Salta al contingut principal

Viure a Figueres = Exercici de supervivència

Estic fent unes merescudes vacances.
Jo el mes d'agost no soc d'anar enlloc. Hi ha molta gent a pertot, fas cues a les carreteres i tot és més car que de costum. Això sumat a que sóc un aimant de la meva terra, les vacances d'agost hem quedo a casa.

Aixi també aprofito per poder enllestir algunes coses que queden en la safata de sortida sense executar.

Va ser en aquest marc quan varem quedar amb en Xavi per anar a Girona a enllestir uns temes administratius que estaven pendents al Departament de Justícia de la Generalitat a Girona.

Varem iniciar una conversa que rodava sobre el fet de ser figuerenc, viure a Figueres i la gran quantitat de gent "nova" que hi ha a Figueres.

Està clar que des de Figueres ens hem de treure el barret quan visitem Girona, quasi m'atreveixo a dir que no es pot comparar, i això, com a figuerenc convençut, hem dol.

Varem anomenar uns quants amics que vivien o treballaven a Girona. Es clar, més oportunitats professionals, més ciutat, més cultura,...........

I aixi un es pregunta, perque encara visc a Figueres?

El qui busca ciutat se'n va a Girona, Barcelona, Madrid o New York.

El qui busca Empordà se'n va a poble, que es viu amb més qualitat, més serveis i pagant menys impostos.......

Doncs perquè ser figuerenc?

Malauradaent oltes persones del meu entorn han respòs: No vull ser figuerenc, marxo.

Jo només trobo una resposta dins meu: Perquè aqui he nascut, aqui tinc la família i és on vull viure.
Al final la realitat és com és, però l'anem construïnt cada dia.

Molt mal li fem a la nostra ciutat, no escollint-la com a lloc per viure, lloc per coprar, lloc per conversar, ...

Tot el que ha anat a viure a poble o a Girona ha deixat d'invertir en gran part a Figueres, i es terreny abonat per ......... Deixe-m'ho estar.

Cal estimar, viure i invertir en la nostra ciutat, si volem que aquesta vagi endavant. Això no està perdut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui son els RosaCreus?

 La fraternitat dels Rosacreus és mundialment coneguda com l'antiga Ordre Mística de la Rosa Creu, sovint abreujada en AMORC. El seu símbol: una creu amb una senzilla rosa al centre. Els Rosacreus s'auto defineixen de la següent manera: "Els Rosacreus són una Ordre Fraternal. Són un grup d'homes i dones progressistes, interessats en esgotar les possibilitats de la vida, mitjançant l'ús sa i sensat de la seva herència de coneixements esotèrics i de les facultats que posseeixen com a éssers humans. Aquests coneixements , que ells fomenten i enriqueixen amb noves troballes, abasten tot el camp dels esforços humans i tot fenomen de l'univers conegut per l'home "el Domini de la Vida, (publicació oficial), pàg. 16. En el fullet oficial editat per la gran Lògia de Sant Josep i titulat "Que i qui són els Rosacreus?" es diu: Cada membre rep ensenyament sobre el significat i l'aplicació de les lleis Còsmiques i Naturals a l'Univers entorn de si...

Adéu 2019, hola 2020

Cal tancar el 2019 per començar el 2020, carregats d'energia i deixant espai a tot el que ens ha d'aportar el nou any. Aquest any 2020 serà un any 4 numerològicament parlant. Per dir-ho en una paraula, es preveu un any de materialització i consolidació en tots els aspectes. El 2019 he pogut dedicar-me a allò que te valor personal per mi i espero continuar fent-ho el 2020: Home sweet home: Després d'un eventual canvi de domicili vaig tornar al que sento com a casa meva, que hi visc molt a gust, amb el meu gosset Roc i a vegades amb el meu fill. On puc desenvolupar activitats del meu gust com son la lectura, l'escriptura, el fitness, la cuina i moltes coses més... El meu fill: La custòdia compartida que tinc del meu fill ha transcorregut de manera plàcida i els lligams pare/fill son molt bonics i constructius. Ell ja ha començat l'Insti i tira endavant en bona direcció. Familia: Els lligams familiars son forts i bons amb les persones que et valoren i t'a...

El meu recorregut per la política fins el dia d'avui.

A casa mai havien estat vinculats en política, ni tant sols quasi no sabia que votava el meu pare. Tenien massa feina a tirar el negoci familiar endavant. Jo de ben jovenet, fa 35 anys, estava a JNC (Joventuts Nacionalista Catalunya), en reconeixement al restabliment de la Generalitat de Catalunya i el Cos de Mossos d'Esquadra. Més tard, ja que era difícil ser sobiranista i aspirar a un Estat Català a JNC sota les pautes dels convergents, vaig estar a les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) i fa 30 anys vaig anar a llistes municipals a l'alcaldia de Figueres per ERC amb Pere Prats de cap de llista. Per mi el President Macià ha estat sempre un referent.  Vaig pasar per simpatitzant militant d'ERC/CiU durant molt poc temps, ja que vaig detectar una deriva política que no m'agradava en ambdós partits, i el temps m'ho ha confirmat. Tot i que et reconec que veig amb més simpatia a Carles Puigdemont que a l'actual president d'ER (j...