EL TRIANGLE D'OR DE FIGUERES

L’autor d’aquest escrit és un ciutadà de Figueres, jove natural d'aquesta ciutat però que ha estat visquent i treballant a diferents llocs per poder crear el seu futur: formar-se i promocionar en el seu treball: Ciutat de Mallorca, Barcelona, Olot, Girona, La Seu d'Urgell i Vielha.

 Per així finalment poder viure i treballar a la seva ciutat natal i poder fer arrels i formar una família, sense quedar exent, però, d'algun dia tornar al periple migratori si el treball, els estudis o alguna altra raó ho requereix.

Voltant sempre amunt i avall, tenia Figueres al cap i pensant que algun dia s'hi podria restablir. I així va ser quan va tornar a la seva Figueres idealitzada, ara ja no per estar una setmana de festa o un cap de setmana, ara ja per quedar-s'hi fins que la providència li permeti aquest luxe.

Poc a poc,  aquesta Figueres idealitzada va decaient i va descobrint una ciutat que potser no era com recordava o com imaginava.

I un cop aquí casat i amb un fill comença a descobrir la cara menys amable de Figueres. El fet d'anar a Girona o Barcelona li fa denotar que Figueres ha quedat a anys llum de Girona capital, amb un dinamisme i una esplendor de la que Figueres se n'ha allunyat, si es que mai l'ha tingut.

La seva ciutat materna, capital del surrealisme, havia quedat una mica estancada, potser les seves ultimes gestes eren el futbol i l'arribar quasi a primera divisió, el comerç al Rovell de l'Ou i poca cosa més.

I de fet ha anat descobrint l'altra cara de la moneda de Figueres en la pròpia pell, la que visquem cada dia molts figuerencs i no cal reflectir o profunditzar més, perquè aprofundint o fent massa incidència amb les mancances o coses no prou ben fetes a la ciutat, no ens porta a gaire més que indignar-nos i donar força als bloqueixos, mancances i negativitats de la ciutat.

M'agrada més veure, preveure, proposar, construir, imaginar, ilusionar-me, projectar, treballar, i posar rumb tots plegats a una ciutat positiva i això només ho podem aconseguir tinguen una actitud i un pensament positiu i constructiu envers ella.

És en aquest punt que m'he decidit a escriure aquest text sincer, desinteressat en personalismes i interessat en el proïsme i el benestar dels meus conciutadans. Perquè? Per què el meu cor anhela la millor ciutat pels meus, sóc un enamorat de Figueres i li vull lo millor i no hem conformaré amb menys.

I només si tots els figuerencs tenim clar el que volem i que no ens conformem amb menys, només serà així que farem de Figueres una ciutat pròspera, o parafrasejant al nostre alcalde: “La millor ciutat del mòn”. Jo quan el sentia pensava: "Mare meva, si que ens falta", però a l'hora li admirava el seu horitzó ambiciós : “La millor ciutat del mon”.

Aquí es on hem d'anar els figuerencs,  primer a imaginar, després a treballar i finalment a esdevenir la millor ciutat del mon a ulls nostres, no a ulls de ves a saber qui.

Tenim models molt propers com Banyoles, que ha estat escollida com a la millor ciutat de Catalunya en referència a la seva qualitat de vida. I això em genera admiració,  una certa enveja  i hem decepciona saber que una ciutat similar a Figueres a nivell geogràfic, climatologic, històric, físic, humà, cultural,....... Ens hagi passat tant endavant.

Jo ho interpreto com a que Figueres ha estat estancada, governada per persones sense un projecte clar o que no han sabut desenvolupar-lo exitosament. I això ens ha portat a un endarreriment. A una Figueres sense color, on ha imperat el color gris. Sense jutjar què, com o qui ho ha propiciat. Com us he dit no m'agrada mirar enrere i planyir-nos. M'agrada mirar endavant i il·lusionar-me.

Dit això penso que aquesta època “gris” de Figueres va finalitzar amb l'assumpció de l'alcaldia per part de l'actual Alcalde Santi Vila. I dic Alcalde Santi Vila, perquè crec que és independent a quina filiació política pertany, tant si hagués representat unes sigles o unes altres, ell ha tancat l'Època Gris de Figueres i ha iniciat, de manera tímida, el posar una nota de color a la ciutat.

I crec que l'actual Alcalde representa més una nova generació de figuerencs, en la que m'incloc, que no unes sigles polítiques que han contribuït a la grisor de Figueres tant com ho han fet d'altres. Per tant aquestes paraules no són paraules d'elogi exclusives per Santi Vila, sinó per totes les persones futures que ens vénen a desfer de vells lligams, en una nova etapa ja encetada, però encara per florir.

Aquesta generació és una generació de gent jove, socialment implicada, amb uns valors assolits i que tenen com a denominador comú que estimen Figueres, i que trasformen aquest amor amb il·lusió, uns expressat en treball per portar a Figueres on es mereix i altres expressant cap on no volen que vagi Figueres o que li sobra o ja no te cabuda a la nostra ciutat.

Deixem pas a aquesta nova generació de figuerencs, que són els que ens portaran a una segona etapa d'or a Figueres. Soms una generació que hem vingut a transformar el món tal i com l'entenem, perquè no l'entenem i a voltes no ens hi sentim a gust.

Amb sentit comú, raó , principis, amor a la ciutat i sobretot amb treball, trasformarem el plom gris que hi ha a la ciutat amb or lluent. Aquesta era la tasca dels antics alquimistes de l'edat mitja. Trasformar el plom en or, i això només ho aconseguia l'alquimista avançat que trobava la fórmula i composició de la pedra filosofal.

I la nostra generació la té la pedra filosofal per transformar la ciutat: una porció de coneixement, barrejada amb una porció d'estima a la ciutat i tot això expressat en treball incansable. Aquesta és la fórmula per fer alquímia a la ciutat, i nosaltres, els de la nostra generació ho sabem.

Malgrat el context actual de crisi econòmica mundial, el mal repartiment de la riquesa a l'Estat Espanyol i la mancada d'aportació a les hisendes dels ens locals, l'actual alcalde ha iniciat una època esplendorosa per la ciutat, malgrat el context que ens toca viure. Perquè aquest context tard o d'hora finalitzarà, però Figueres continuarà evolucionant a mans d'aquests nous figuerencs que estem assolint quotes de gestió a la ciutat, molt sovint desvinculats políticament.

Podem parlar que aquest exèrcit de figuerencs que hem vingut a canviar la ciutat estem en Associacions de Veïns, Associacions Professionals, Associacions Altruistes, Associacions de Comerciants, capitenejant partits polítics a nivell local i comarcal, a les AMPES de Llars d'infants, Escoles i Instituts, funcionaris compromesos, profesionals liberals que s'han establert i han invertit a la ciutat, informadors, gent que tria viure a Figueres i que ho vol fer amb qualitat,...

A tots vosaltres us dic que oblideu els gestos partidistes, els interessos privats i les lluites personalistes. Enfoqueu-vos en Figueres i la seva prosperitat, i unim forces que ens farà falta. L'objectiu és un , una millor Figueres i, si pot ser, fer la millor ciutat del món.

Deixem-nos de dretes, deixem-nos d'esquerres. No heu observat mai que quan anem a rentar-nos les mans no ens podem rentar la ma esquerra sense la dreta i viceversa. Jo ja he apostat pel camí del mig, la de l'equilibri. La via que la mística oriental defineix com la justa via del mig. Només en equilibri.

A partir d'aqui cal fer propostes agosarades alhora que assenyades tot tocant de peus a terra.

La meva proposta versa en l'àmbit de la geometria i de la mística, per aterrar en el coneixement i finalment arribar a la seva plasmació material pel benefici de la ciutat i els seus habitants.

Proposo un Triangle d'Or a la ciutat. Idealitzat, per després ésser ideat i finalment plasmat coma  base de benestar i progrés a Figueres.

El triangle és la primera figura geomètrica que tenim després del punt que simbolitza el número u i la recta que simbolitza el número dos.

Així doncs el triangle simbolitza el número tres. Tres costats, tres angles i tres vèrtex, que quan aquests son iguals transformen la figura en un triangle equilàter que reprenta la perfecció i la proporció.

Aquest triangle d'or queda ben imprès a Figueres.

Ens hem de fixar en el mapa de la ciutat i marcar els tres punts que jo considero cabdals per la ciutat.

En el vèrtex superior hi ha el Castell de Sant Ferran de Figueres, al vèrtex de la dreta hi ha el Museu Dalí i zona comercial i al vèrtex de l'esquerra hi ha la Nova Estació del TGV.

Per crear el triangle tenim que unir els seus vèrtex i així creem els costats de la figura geomètrica. 

Si es traça en un planol de Figueres, és impressionant la dimensió de triangle equilàter que s'obté.

Causalment, si ens fixem en el Parc Bosc sembla estar fet i dissenyat per ser encabit en el triangle que us proposo.

Els vèrtex Museu Dalí - Castell de Sant Ferran estan units per la Pujada del Castell.

Els vèrtex Museu Dalí – Estació de TGV han d'estar units per una Avinguda que segons lo projectat serà l'Avinguda Nova Estació.

Els vèrtex Estació de TGV – Castell de Sant Ferran s'haurien d'unir per la Nova Pujada del Castell, el que tancaria la unió dels tres punts neuràlgics més importants de la ciutat i la que ens ha de portar endavant. Creant un triangle d'una potència in imaginable: Nova Estació_Castell de Sant Ferran_Dalí.

La Nova Estació de TGV i la seva confluència ha d'esdevenir la zona d'acollida i de benvinguda de la ciutat. Ha de ser un lloc amable, acollidor i porta a una ciutat i una comarca amb molts atractius.

Pels nouvinguts d'Europa esdevenim la Porta Catalana i aquesta zona ha de ser potenciada com a tal.

També som la porta d'entrada des de Barcelona, una de les ciutats més significatives del món. Que més necessitem?

Crec que ho tenim tot i hem de potenciar la zona de la Nova Estació com a Porta d'Entrada, de comunicació, d'acollida, de benvinguda. És una zona on s'hauran de potenciar les instal·lacions hoteleres i de serveis pels viatgers i visitants, que pot esdevenir un motor per la ciutat.

Cal no oblidar que amb el triangle d'or realitzat, tenim l'Estació de TGV  connectada amb la zona Dalí i la zona Castell de Sant Ferran.

Ambues zones han d'esdevenir molt potents i complementaries.

El Castell de Sant Ferran hauria d'esdevenir la porta i trasferència cap a la comarca, des del Castel es divisa part de la comarca i s'hauria de catapultar  els seu visitants d'aquesta zona cap a la comarca. Esdevenint així catalitzador de l'impuls, la dinamització de la comarca.  Això s'aconseguiria facilitant la mobilitat dels visitants cap a la comarca, a través de xarxes de connexió a diferents indrets amb mitjans de transport.

La zona, apart de llançadera cap a la comarca,  hauria d'esdevenir la zona de la biodiversitat, el contacte amb la natura i la salut. Transformant la zona del Castell en una zona rica en natura, reforestant els volts del Castell i introduint bestiar a la zona que enriqueixi el lloc. Una proposta pot ser posar cavalls autòctons, ases catalans o demés especies autòctones, controlades. Així convertint-nos amb la porta dels parcs i paratges naturals que existeixen a la comarca.

La zona Museu Dalí – comercial és la zona de Figueres que ja està desenvolupada i que gaudeix d'excel·lents serveis i comerços. S'hauria de potenciar i promocionar el comerç i la marca Dalí, tercer eix i zona d'importancia per la ciutat.

 La zona esdevindria l'entrada a la ciutat comercial i surrealista. I representaria la zona del comerç i la cultura.

Caldria tenir cura de la zona Dalí com si es tractes d'un Parc Temàtic, no vull dir banalitzar, vull dir que s'hauria de tenir un bon nivell de serveis, neteja, informació i fesomia propis d'un parc temàtic.

El Casc antic hauria de potenciar la seva condició d'antic. Girona és un bon exemple de la gestió del seu patrimoni arquitectonic i cultural. S'ha de trobar la màgia de l'espai.

Un cop en funcionament aquesta estructura geomètrica que connecta els que s'han de convertir en principals actius de la ciutat, aquest triangle esdevindrà per si sol d'Or, perquè generara unes sinergies a la ciutat que farà que aquesta es converteixi en una ciutat molt atractiva que combina Excel·lents vies de comunicació i zona d'acollida (Nova Estació), natura, informació i porta d'accés a la comarca ( Castell de Sant Ferran) i comerç i cultura (Museu Dalí, zona comercial i casc antic).

Així al voltant d'aquest triangle esdevindran barris pròspers, habitables i ben connectats, per tal de que els habitants de Figueres puguin tenir una bona qualitat de vida i uns ingressos dignes proporcionats per  les activitats vertebrades en el triangle d'or.

En una anella mes ampla esdevenen els indrets on es desenvolupa la industria. Els diferents Polígons ja existents, on s'ha de fer un esforç perquè quedin integrats en el paisatge.

Mitjans de transport i vies de comunicació actuals, ciutat d'acollida, hotelera i gastronòmica, ciutat de natura, ciutat de salut, ciutat cap de comarca, ciutat cultural, ciutat de comerç, ciutat de barris de qualitat i vertebrats socialment per classes mitjanes i ciutat industrial integrada a l'entorn.

 Aquesta és la meva proposta, aquest és el meu anhel.

Anem-hi?

Un ciutadà.