Aquesta és una història quotidiana d'amor i perseverança entre jo i el meu tiu i padrí Raimon. Des que tinc memòria que cada Nadal li adreçava per escrit en una postal aquestes paraules: "Bon Nadal i feliç any nou". De més petit a més a més em tocava dir el vers... amb aquella por de no recordar-lo. Ja d'adolescent... quina vergonya dir el vers, el padrí ja me'l perdonava. De jovenet, amb 17 anys ja estava fet tot un ganàpia, i li vaig dir al padrí: Padrí, jo ja sóc gran pel tema de la postal, et va be que te la porti. Ell em va fer un postulat de perseverança tot dient-me: Jo encara ara li porto la postal al meu padrí i ho faré fins que falti. Alló em va quedar gravat al cap. Més endavant ni el mar de fons familiar, ni les meves múltiples residències a Palma de Mallorca, Barcelona, la Seu d'Urgell o Vielha van fer que deixés de portar aquelles senzilles paraules però plenes de simbolisme. Quan li portava la postal, on sempre deia quasi el mateix, amb l...
Figuerenc, empordanès, català i ciutadà del món. El meu ofici: la seguretat pública del meu país, Catalunya. Live Coach, Emprenedor i Copropietari d' Immo B&V. FLUIR en el meu camí de vida i SER la millor versió de mi mateix, en cos, ment i esperit. Sempre endavant!!!