A casa mai havien estat vinculats en política, ni tant sols quasi no sabia que votava el meu pare. Tenien massa feina a tirar el negoci familiar endavant.
Jo de ben jovenet, fa 35 anys, estava a JNC (Joventuts Nacionalista Catalunya), en reconeixement al restabliment de la Generalitat de Catalunya i el Cos de Mossos d'Esquadra.
Més tard, ja que era difícil ser sobiranista i aspirar a un Estat Català a JNC sota les pautes dels convergents, vaig estar a les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) i fa 30 anys vaig anar a llistes municipals a l'alcaldia de Figueres per ERC amb Pere Prats de cap de llista. Per mi el President Macià ha estat sempre un referent.
Vaig pasar per simpatitzant militant d'ERC/CiU durant molt poc temps, ja que vaig detectar una deriva política que no m'agradava en ambdós partits, i el temps m'ho ha confirmat. Tot i que et reconec que veig amb més simpatia a Carles Puigdemont que a l'actual president d'ER (ja els trec la C de Catalunya) Pere Aragonès.
Més tard vaig ser coordinador local de Figueres i Conseller Nacional de Solidaritat Catalana.
He estat uns anys apolític, sient membre del secretariat nacional del sindicat policial USPAC (majoritari a l'escala bàsica) i membre del Comitè de Seguretat i Salut Laboral de la Direcció General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. També vaig col.laborar en la creació i consolidació de SEGCAT, el primer sindicat independentista al Cos de Mossos.
Ara veig a Aliança Catalana molta honestedat i que posa el dit a la llaga a la mala gestió continuada de ER/Junts, en especial pel processisme que ens ha dut a enlloc.
Sempre m'ha guiat la catalanitat, la honestedat amb el que crec i voler lo millor pels meus conciutadans, en especial en el que es refereix a la meva professió: la seguretat i aquestes tres coses sempre estaran per sobre de qualsevols sigles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada