No soc molt donat a fer proposits d'any nou. Crec que el que vols fer ho has de fer a partir de quan t'ho proposes, no cal esperar una data per fer aquests proposits que solen ser deixar de fumar (no soc fumador), estudiar anglès (ja he desistit, hem vaig entendre quan viatjo a l'estranger i de moment ja en tinc prou, estalviar (no serem ni més rics ni més pobres) i treure's quilos (això ho he de tenir sempre en compte, no be de cap d'any).
El que si que m'agrada és fer un petit anàlisi de l'any que està a punt d'acabar i programar en traces molt generals l'any venider.
Sóc un amant de l'aqui i ara, però un petit repàs i analisi personal a l'any no està del tot malamanet, sense donar moltes voltes ni fer-si mala sang. "A lo hecho, pecho".
També va bé fer una petita programació,sense, però que sigui inamobible ni fèrrea, ja que el fluir de la vida no es pot bloquejar amb programacions que a vegades no es compleixen. Hem de tenir aquesta capacitat, hem de deixar aquest petit espai que deixem perquè la vida ens sorprengui, i ho fa, de veritat. Jo m'angoixo quan veig aquesta gent amb el temps tant programat, i no només el temps laboral, parlo del temps lliure, programat de manera matematica, sense deixar una escletxa a la novetat, a la sorpresa. Tanta por us fa viure? Teniu por de despentinar-vos?
Jo us ho recomano, deixeu espais buits a la vostra vida i veureu com la vida els omple de fets inesperats, que ens ajuden a creixer com a persones.
Crec que aquest any 2009 a estat regular per a mi. No entraré en consideracions personals, però cada cop hem trobo com més fora de lloc i meys entès en un mon que va molt de pressa. Jo he deixat de preocupar-me pel tenir i hem començo a dedicar a ser. Intentant trobar l'essència de les coses i del viure, i és un camí doloròs perque m'allunya de fets i de gent, però ara per a mi és una necesitat vital que he de realitzar. Espero que tothom entengui que he decidit seguir el meu camí de veritat, i se que molt s no en volen seguir ni a parlar, perquè preocupar-se i dedicar-se només a tenir es molt mé ben vist que dedicar-se SER DE VERITAT.
BON ANY 2010.
El que si que m'agrada és fer un petit anàlisi de l'any que està a punt d'acabar i programar en traces molt generals l'any venider.
Sóc un amant de l'aqui i ara, però un petit repàs i analisi personal a l'any no està del tot malamanet, sense donar moltes voltes ni fer-si mala sang. "A lo hecho, pecho".
També va bé fer una petita programació,sense, però que sigui inamobible ni fèrrea, ja que el fluir de la vida no es pot bloquejar amb programacions que a vegades no es compleixen. Hem de tenir aquesta capacitat, hem de deixar aquest petit espai que deixem perquè la vida ens sorprengui, i ho fa, de veritat. Jo m'angoixo quan veig aquesta gent amb el temps tant programat, i no només el temps laboral, parlo del temps lliure, programat de manera matematica, sense deixar una escletxa a la novetat, a la sorpresa. Tanta por us fa viure? Teniu por de despentinar-vos?
Jo us ho recomano, deixeu espais buits a la vostra vida i veureu com la vida els omple de fets inesperats, que ens ajuden a creixer com a persones.
Crec que aquest any 2009 a estat regular per a mi. No entraré en consideracions personals, però cada cop hem trobo com més fora de lloc i meys entès en un mon que va molt de pressa. Jo he deixat de preocupar-me pel tenir i hem començo a dedicar a ser. Intentant trobar l'essència de les coses i del viure, i és un camí doloròs perque m'allunya de fets i de gent, però ara per a mi és una necesitat vital que he de realitzar. Espero que tothom entengui que he decidit seguir el meu camí de veritat, i se que molt s no en volen seguir ni a parlar, perquè preocupar-se i dedicar-se només a tenir es molt mé ben vist que dedicar-se SER DE VERITAT.
BON ANY 2010.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada