Jo en sóc de la generació D i com jo, molts de vosaltres que m'esteu llegint.
D de demòcràcia, soms els joves que vàrem neixer entre el 1970 al 1980. Els que ara tenim entre 30 i 40 anys.
Els que ja varem viure sense Franco o que no recordem quasi quan va morir perquè erem molt petits.
Varem creixer amb un cert benestar, però també amb idees preconcebudes de democràcia que ja la donavem per feta i ben feta.
Generació D de Democràcia feble, abocada a la partitocràcia o poder excesiu dels partits polítics i manipulació d'aquests pel benefici propi, generant despeses insultants en estèrils campanyes electorals.
Si aquesta és la nostra herència jo no la accepto tal com és, calen reformes i profundes. Reformes que tornin a les institucions i partits, aparells al servei de la humanitat i per TOTA la humanitat, no només per una petita "clase política" que és beneficii dels recursos que són de tots i que tots hem treballat.
I al final, per tot lo exposat: D de desencís, que és el que podem sentir molts en el sistema que hem heretat, quan descobrim que moltes coses eren construïdes des de l'interès particular i a mida, i alhora febles per servir al benestar de tothom.
I és així quan no ens queda més remei que transformar la D de Decepció amb la D de Dedicació, Despertar i finalment de Decidir quin sistema volem que regeixi el mòn del segles XXI.
Pasar de la Decepció a la D de Decidir està només a les nostres mans. Els d'abans de nosaltres estan ja massa intoxicats per un sistema obsolet, i els de després encara s'estan formant.
Ara no és temps de fer-se el Despistat o el Desentès, és hora de ser Demòcrates de Veritat i Decidir el nostre futur amb Valentia.
Si avui la nostra generació Decideix ser Valenta, demà la nostra generació podrà ser la GENERACIÓ D en maiúscules, la Generació de la Democràcia de Veritat.
No tenim opció, no tenim sortida, la D està com impressa al nostre ADN i només ens sentirem a gust i viurem de manera harmònica si treballem per aconseguir el que sentim com a propi.
La Generació D ja està aquí per reclamar el que li és propi, i el que no s'alinïi amb aquesta necesitat no tindrà lloc.
D de demòcràcia, soms els joves que vàrem neixer entre el 1970 al 1980. Els que ara tenim entre 30 i 40 anys.
Els que ja varem viure sense Franco o que no recordem quasi quan va morir perquè erem molt petits.
Varem creixer amb un cert benestar, però també amb idees preconcebudes de democràcia que ja la donavem per feta i ben feta.
Generació D de Democràcia feble, abocada a la partitocràcia o poder excesiu dels partits polítics i manipulació d'aquests pel benefici propi, generant despeses insultants en estèrils campanyes electorals.
Si aquesta és la nostra herència jo no la accepto tal com és, calen reformes i profundes. Reformes que tornin a les institucions i partits, aparells al servei de la humanitat i per TOTA la humanitat, no només per una petita "clase política" que és beneficii dels recursos que són de tots i que tots hem treballat.
I al final, per tot lo exposat: D de desencís, que és el que podem sentir molts en el sistema que hem heretat, quan descobrim que moltes coses eren construïdes des de l'interès particular i a mida, i alhora febles per servir al benestar de tothom.
I és així quan no ens queda més remei que transformar la D de Decepció amb la D de Dedicació, Despertar i finalment de Decidir quin sistema volem que regeixi el mòn del segles XXI.
Pasar de la Decepció a la D de Decidir està només a les nostres mans. Els d'abans de nosaltres estan ja massa intoxicats per un sistema obsolet, i els de després encara s'estan formant.
Ara no és temps de fer-se el Despistat o el Desentès, és hora de ser Demòcrates de Veritat i Decidir el nostre futur amb Valentia.
Si avui la nostra generació Decideix ser Valenta, demà la nostra generació podrà ser la GENERACIÓ D en maiúscules, la Generació de la Democràcia de Veritat.
No tenim opció, no tenim sortida, la D està com impressa al nostre ADN i només ens sentirem a gust i viurem de manera harmònica si treballem per aconseguir el que sentim com a propi.
La Generació D ja està aquí per reclamar el que li és propi, i el que no s'alinïi amb aquesta necesitat no tindrà lloc.
“en todas las civilizaciones y en tiempos pasados, cuando había una crisis la sociedad recurría a los jóvenes porque son los que tenían fuerza física e ideas nuevas que poner en práctica”. Eduard Punset - Divulgador científic.
ResponElimina