La consciència és un mot o paraula molt repetida en llibres, revistes, entrades en blogs,.....
Tothom en parla o n'ha sentit a parlar.
Està de moda la consciència en molts àmbits.
Per molts aquesta ha esdevingut la pedra angular per sortir de l'atzucac on estem immersos.
La consciència humana, la consciència global, la consciencia individual....
Part de raó hi ha, la consciència humana i de quan més gent millor és un pas en la direcció correcta. Ens ha de menar cap al bon camí, però la consciencia "només ens obre portes" i "ens mostra camins".
Aquestes portes obertes s'han de traspassar i aquests camins mostrats s'han de caminar.
Un cop soms conscients de quines portes hem de travessar i quins camins hem de caminar, ja no val no fer-ho. La pròpia consciència ens recordarà cada dia què no estem fent.
Podem fer-la callar una estoneta o podem fer callar el veí que ens recorda que no estem fent el correcte, però la pròpia consciència cada cop més en nosaltres no la podem fer callar. És constant i ens demana que cada cop els nostres actes quotidians estiguin més d'acord amb ella.
I cada cop anirà essent més així fins que la resistència entre el que creiem millor i els nostres actes es vaigin fonent en UN, quan la consciència ens porti a la total conseqüencia dels nostres actes humans i quotidians. Llavors, i només llavors ens podrem treure les caretes i les coses començaran a anar en la direcció encertada.
Només llavors ens haurem guanyat el cel a la terra.
Tothom en parla o n'ha sentit a parlar.
Està de moda la consciència en molts àmbits.
Per molts aquesta ha esdevingut la pedra angular per sortir de l'atzucac on estem immersos.
La consciència humana, la consciència global, la consciencia individual....
Part de raó hi ha, la consciència humana i de quan més gent millor és un pas en la direcció correcta. Ens ha de menar cap al bon camí, però la consciencia "només ens obre portes" i "ens mostra camins".
Aquestes portes obertes s'han de traspassar i aquests camins mostrats s'han de caminar.
Un cop soms conscients de quines portes hem de travessar i quins camins hem de caminar, ja no val no fer-ho. La pròpia consciència ens recordarà cada dia què no estem fent.
Podem fer-la callar una estoneta o podem fer callar el veí que ens recorda que no estem fent el correcte, però la pròpia consciència cada cop més en nosaltres no la podem fer callar. És constant i ens demana que cada cop els nostres actes quotidians estiguin més d'acord amb ella.
I cada cop anirà essent més així fins que la resistència entre el que creiem millor i els nostres actes es vaigin fonent en UN, quan la consciència ens porti a la total conseqüencia dels nostres actes humans i quotidians. Llavors, i només llavors ens podrem treure les caretes i les coses començaran a anar en la direcció encertada.
Només llavors ens haurem guanyat el cel a la terra.
Gran Víctor , gran veritat, fer-nos grans i madurar essent concients en cada moment del que som i per on volem anar, sempre endavant company, que mai ningú ni res et desvïi del teu camí
ResponElimina