A l'edat mitjana al Japó,
un Ronin era un samurai sense amo. Se suposava que el valor suprem d'un
samurai era la lleialtat, i no es pot ser lleial si no hi ha ningú a qui
ser-ho. Per tant, un samurai sense amo es quedava sense algú a qui
dipositar la seva lleialtat.
Igual que a dia d'avui, el qui no se sent representat ja que l'ha envaït la desafecció política i sent que ja no pot ser lleial a cap opció, només li queda el camí del "Ronin".
Després de la guerra civil de 1185, i les convulsions internes que van castigar a Japó fins la imposició del Shogunato Tokugawa el 1603, la incertesa social i el clima militar, va obrir un ampli camp per aquests guerrers desempleats, que van voler conservar la vida en lloc de suïcidar-se.
De manera que un Ronin es podia contractar com a yojimbo (guarda espatlles o mercenari) i seguir lluitant.
Els nobles, per la seva part, estaven disgustats davant d'aquests samurais que es negaven a suïcidar-se, i que en el fons seguien siguen un destorb.
Donat que ara se'ls tornaven en contra, ja que els Ronin defensaven a les víctimes de les seves exaccions, van propagar la negra ideologia per la qual el Ronin era un deshonrat, per ser un descastat, fora de tota classe social.
A això, els Ronin van respondre convertint la seva professió en l'emblema de la Llibertat Romàntica. Fins al dia d'avui, a Japó, la figura del Ronin està plenament reconeguda com a l'Esperit Amant de la Llibertat.
Jo, des de ben jove he estat implicat políticament. De ben jovenet a la JNC, per més tard estar amb la JERC, ja que eren més de la ceba.
El pas natural va ser fer-me simpatitzat d'ERC, sense militar mai. Això va acabar quan no varen assumir, per falta de valentia, la cartera d'Interior i la van regalar a Joan Saura. No cal fer cap comentari del seu resultat.
A partir d'aquell moment vaig estar en standby, fins que per motius dels meus estudis universitaris (Política Criminal), em movia poder aportar el meu granet de sorra en seguretat. Així que vaig recolzar a CiU per assessorar i col·laborar en qüestions de seguretat, inscrivint-me en la sectorial de Seguretat.
Més tard, encara inscrit a CiU, vaig fer el donatiu econòmic per recolzar la iniciativa de Joan Laporta, al cap de la coalició política Solidaritat Catalana.
Això va fer que contactessin amb mi per recolzar la coalició, el que vaig acceptar i vaig passar a ser el Coordinador Local de Figueres.
Això em va comportar col·laborar amb grans persones com Toni Strubell (nét del Doctor Trueta), l'Alfons Lopez Tena (ex membre del Consell General del Poder Judicial) i de l'Uriel Bertran. També vaig compartir il·lusions i desil·lusions amb els bons companys de SI Figueres.
La desfeta que va patir Solidaritat Catalana no va ser esperada, però amb distància he entès que Solidaritat va ser una punta de llança al Parlament i que varen poder dir moltes veritats. N'estic molt content d'haver format part d'aquella punta de llança que ha deixat marca per sempre al Parlament i a la política catalana. Van introduir al Parlament els vocables: Estructura d'Estat, Estat Català, Espanya ens roba, mamarratxa,Prou peatges,...
Ara ja, un cop analitzada la política, a mi ja no em val més la pena estar en un lloc així. Ara exerceixo de ciutadà interdependent . Continuo col·laborant amb la meva associació de veïns com a vicepresident i amb el moviment ciutadà. Independència personal per seguir la coherència vital d'anhelar i treballar dins les pròpies possiblitats amb interdependència per un món lo millor possible.
Sempre lluitaré pel benestar de la humanitat en general i pel benestar del meu conciutadà en concret, en la forma que em sembli més coherent, sense lligams ni hipoteques.
Fa reflexionar i alhora enorgullir que sigui la societat civil ben organitzada la que estigui guiant la direcció del futur de la nostra societat. Estic parlant de l'Assamblea Nacional Catalana capitanejada per Carme Forcadell i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca capitanejada per Ada Colau.
Així com crec que seran els nous microemprenedors que faran tirar endavant l'economia. No seran pas les grans multinacionals, omplertes de dinosaures i polítics a canvi de deutes pendents de liquidar. Institucions més pendents d'engruixir la seva cartera i no del benestar del proïsme. Ambdues coses haurien de ser plenament compatibles en el món empresarial.
És per tot plegat que estic al costat de la gent que vol tirar endavant de manera positiva i amb esperit col·lectiu, es una opció personal , professional i social.
Al cap i a la fi opto per una opció humanista que busca el benestar dels altres com a mitjà pel propi benestar personal i viceversa.
No serem persones feliçes al 100x100 fins que no tinguem una societat justa i equilibrada.
La via del Ronin és el meu camí . Jo ja hi soc.
Igual que a dia d'avui, el qui no se sent representat ja que l'ha envaït la desafecció política i sent que ja no pot ser lleial a cap opció, només li queda el camí del "Ronin".
Després de la guerra civil de 1185, i les convulsions internes que van castigar a Japó fins la imposició del Shogunato Tokugawa el 1603, la incertesa social i el clima militar, va obrir un ampli camp per aquests guerrers desempleats, que van voler conservar la vida en lloc de suïcidar-se.
De manera que un Ronin es podia contractar com a yojimbo (guarda espatlles o mercenari) i seguir lluitant.
Els nobles, per la seva part, estaven disgustats davant d'aquests samurais que es negaven a suïcidar-se, i que en el fons seguien siguen un destorb.
Donat que ara se'ls tornaven en contra, ja que els Ronin defensaven a les víctimes de les seves exaccions, van propagar la negra ideologia per la qual el Ronin era un deshonrat, per ser un descastat, fora de tota classe social.
A això, els Ronin van respondre convertint la seva professió en l'emblema de la Llibertat Romàntica. Fins al dia d'avui, a Japó, la figura del Ronin està plenament reconeguda com a l'Esperit Amant de la Llibertat.
Jo, des de ben jove he estat implicat políticament. De ben jovenet a la JNC, per més tard estar amb la JERC, ja que eren més de la ceba.
El pas natural va ser fer-me simpatitzat d'ERC, sense militar mai. Això va acabar quan no varen assumir, per falta de valentia, la cartera d'Interior i la van regalar a Joan Saura. No cal fer cap comentari del seu resultat.
A partir d'aquell moment vaig estar en standby, fins que per motius dels meus estudis universitaris (Política Criminal), em movia poder aportar el meu granet de sorra en seguretat. Així que vaig recolzar a CiU per assessorar i col·laborar en qüestions de seguretat, inscrivint-me en la sectorial de Seguretat.
Més tard, encara inscrit a CiU, vaig fer el donatiu econòmic per recolzar la iniciativa de Joan Laporta, al cap de la coalició política Solidaritat Catalana.
Això va fer que contactessin amb mi per recolzar la coalició, el que vaig acceptar i vaig passar a ser el Coordinador Local de Figueres.
Això em va comportar col·laborar amb grans persones com Toni Strubell (nét del Doctor Trueta), l'Alfons Lopez Tena (ex membre del Consell General del Poder Judicial) i de l'Uriel Bertran. També vaig compartir il·lusions i desil·lusions amb els bons companys de SI Figueres.
La desfeta que va patir Solidaritat Catalana no va ser esperada, però amb distància he entès que Solidaritat va ser una punta de llança al Parlament i que varen poder dir moltes veritats. N'estic molt content d'haver format part d'aquella punta de llança que ha deixat marca per sempre al Parlament i a la política catalana. Van introduir al Parlament els vocables: Estructura d'Estat, Estat Català, Espanya ens roba, mamarratxa,Prou peatges,...
Ara ja, un cop analitzada la política, a mi ja no em val més la pena estar en un lloc així. Ara exerceixo de ciutadà interdependent . Continuo col·laborant amb la meva associació de veïns com a vicepresident i amb el moviment ciutadà. Independència personal per seguir la coherència vital d'anhelar i treballar dins les pròpies possiblitats amb interdependència per un món lo millor possible.
Sempre lluitaré pel benestar de la humanitat en general i pel benestar del meu conciutadà en concret, en la forma que em sembli més coherent, sense lligams ni hipoteques.
Fa reflexionar i alhora enorgullir que sigui la societat civil ben organitzada la que estigui guiant la direcció del futur de la nostra societat. Estic parlant de l'Assamblea Nacional Catalana capitanejada per Carme Forcadell i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca capitanejada per Ada Colau.
Així com crec que seran els nous microemprenedors que faran tirar endavant l'economia. No seran pas les grans multinacionals, omplertes de dinosaures i polítics a canvi de deutes pendents de liquidar. Institucions més pendents d'engruixir la seva cartera i no del benestar del proïsme. Ambdues coses haurien de ser plenament compatibles en el món empresarial.
És per tot plegat que estic al costat de la gent que vol tirar endavant de manera positiva i amb esperit col·lectiu, es una opció personal , professional i social.
Al cap i a la fi opto per una opció humanista que busca el benestar dels altres com a mitjà pel propi benestar personal i viceversa.
No serem persones feliçes al 100x100 fins que no tinguem una societat justa i equilibrada.
La via del Ronin és el meu camí . Jo ja hi soc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada