Titulitis i Masteritis

Es ben sabut que m'agrada saber i estudiar per entendre una mica el món que m'envolta.

Es inevitable, durant el mes de setembre viure la tornada a l'escola, cadascú a la seva manera, hi ha qui te fills i els ha de preparar per anar a l'escola o a l'institut, fins i tot alguns a la universitat.

Altres es preparen per començar cursos de tota mena com d'idiomes,...... I actualment hi ha una gran oferta formativa a Internet.

Aquests dies, per seguir el meu camí de coneixement, m'he fixat en formacions universitàries complementàries als meus estudis: Complementar Criminologia, la formació d'Investigador Privat, el Màster de Resolució de Conflictes de la UOC que actualment cursa el personal de la Creu Roja i de la ONU, el Màster oficial de Seguretat, Defensa i Geopolítica.

Un s'ha de plantejar el temps invertit i l'esforç que comportarà cursar la formació, fins aquí res d'estranys, la coneguda meritocràcia o parlant amb plata: "qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa..."

EL QUE M HA FET REFLEXIONAR SON ELS PREUS QUE ES MOUEN PER OBTINDRE GRAUS; MASTER I DEMËS. ESCANDALOSOS!!!

Ara a més de mèrit, has de tenir les butxaques ben fornides o endeutar-te.... I no m'agrada gens!!!

Però us diré una cosa en veu baixa;  Potser, i només potser ja és hora de posar aturador a aquest mercantilisme exagerat del coneixement i tornar més a l'essència. Potser si hagués de contractar a algú, no ho faria pels cars cursos que presenti al currículum. El primer que s'hauria de fer és quantificar el que li ha costat la formació (a ell@, als pares i a l'erari públic) i comparar-ho amb la seva  capacitat pràctica per desenvolupar-se i entendre el món. Potser ens emportaríem moltes sorpreses.

De ben segur que la meva opció serà l'autoformació i els diners els invertiré en gaudir, viatjar, ajudar o en mil coses més interessants que pagar pel coneixement que ha d'esdevenir lliure i universal.