Prou peatges a la vida

Avui és un gran dia per aquest País i la seva gent. Han aixecat les barreres dels peatges de l'AP7.

Temps era temps quan algú ens deia que la concessió d' Acesa s'acabava el 2021, aquesta dat despertava diverses idees al nostre cap, entre altres : Ves a saber on serem llavors.

I aquí estem. per celebrar la caiguda d'aquest abús permanent al ciutadà d' apeu en forma de càrrega econòmica.

I quan et descarregues et sents més lleuger, més lliure i una mica menys esclavitzat.

Les cadenes i els llasts que arrosseguem de temps ja no els notem perquè estem ja avesats a aquesta carrega que naturalitzem en el nostre dia a dia.

Celebro que caiguin cadenes per les generacions venideres.

A mi ja em va tocar pagar peatge en la meva època d'universitari, quan estudiava a la UB a Barcelona i treballava a Girona. Els estudis que cursava no existien a Girona i em veia obligat a anar a Barcelona cada dia Aquells anars i venirs estudiantils em costaven uns 14€ d'anar i tornar en un dia. No vull fer la conta en que pagava en un mes o un any.

També hi han hagut èpoques que he treballat a Girona ciutat i viscut a Figueres i també he hagut fer molts viatges a Mollet del Vallès pels molts cursos realitzats a Institut de Seguretat i que he hagut de costejar de la meva butxaca. Fins a un moment que vaig dir prou i hem vaig tornar sedentari com a mecanisme de defensa. Quan tens despeses com fills, hipoteques i la resta, no tens més remei.

Així doncs celebro que traiem aquest llast i límit que hem patit durant molts anys i que hem llibertat als nostres joves perquè siguin mes lliures per poder ser qui volen i poder-se moure per trobar allò que necessiten pel seu desenvolupament personal,

Ja al partit Solidaritat Catalana, del que en vaig ser Coordinador Local i Conseller Nacional, en van fer una bona campanya de desobediència per lluitar contra aquesta forma d'abús.

Visca Catalunya lliure, de peatges!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu recorregut per la política fins el dia d'avui.

A casa mai havien estat vinculats en política, ni tant sols quasi no sabia que votava el meu pare. Tenien massa feina a tirar el negoci familiar endavant. Jo de ben jovenet, fa 35 anys, estava a JNC (Joventuts Nacionalista Catalunya), en reconeixement al restabliment de la Generalitat de Catalunya i el Cos de Mossos d'Esquadra. Més tard, ja que era difícil ser sobiranista i aspirar a un Estat Català a JNC sota les pautes dels convergents, vaig estar a les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) i fa 30 anys vaig anar a llistes municipals a l'alcaldia de Figueres per ERC amb Pere Prats de cap de llista. Per mi el President Macià ha estat sempre un referent. Vaig pasar per simpatitzant militant d'ERC/CiU durant molt poc temps, ja que vaig detectar una deriva política que no m'agradava en ambdós partits, i el temps m'ho ha confirmat. Tot i que et reconec que veig amb més simpatia a Carles Puigdemont que a l'actual president d'ER (j...

Més informació

L'alcalde Santi Vila intenta "parar-me els peus" a través dels meus exs-caps policials de Mossos d'Esquadra de Figueres

Sí, si, heu llegit bé: L'alcalde absolut Santi Vila intenta "parar-me els peus" a través dels meus exs-caps policials de Mossos d'Esquadra de Figueres. I dic intenta, perquè jo sóc d'aquella pasta que davant dels problemes o d'intertar-me "parar els peus" em creixo. Per això suposo que vaig triar la feina que faig, en ella, quan uns corren per fugir del perill, jo he de correr cap a ell. El senyor Santi Vila encara no sap que si tira gasolina al foc, aquest s'atia. Actualment estic destinat a Roses i només en puc dir coses bones del nou destí, pero el triar aquest nou destí va ser per deixar de viure el "petit calvari", que ara m'assabento el que ja intuia, que l'Alcade de Figueres va donar ordres explicites de "parar-me els peus" al cap i sostcap de la Comissaria de Mossos d'Esquadra de Figueres. I faig aquesta afirmació perque alguna prova en tinc, que ja sortirà a la llum quan calgui. Cal recordar que al m...

Més informació

Realitzo l'obra de la meva vida, em centro en la meva llum per a que els meus desitjos es realitzin, prenc les decisions més importants confiant en la meva intuïció, la meva intenció es dirigeix com una fletxa cap al blanc, i en aquest blanc és on polsa la meva pròpia creació plena de llum, saviesa i amor. És el moment de posar-li intenció a les nostres idees, és el moment d'arriscar i projectar allò que volem aconseguir i confiar en que, si prenem les decisions encertades, aconseguirem crear una vida amb més llum, una vida que sigui la nostra obra, amb la satisfacció que comporta tal realització. L'energia d'avui ens demana que confiem en la nostra pròpia saviesa, aquella que prové de la nostra essència, polsant la nostra intuïció sabrem quins passos donar encara que no podem veure la totalitat del camí, n'hi ha prou en donar el salt i confiar, es així com funciona la energia del guerrer . Polsa els teus instints, fes-los cas, el cos és savi,, dirigeix a la...

Més informació

El blog d'en Víctor: Camí de vida.

Cercar en aquest blog