«La vida et decep perquè deixis de viure amb il·lusions i vegis la realitat.
La vida destrueix tot allò superflu fins que quedi només allò important.
La vida no et deixa en pau, perquè deixis de culpar-te i ho acceptis tot com «és».
La vida retirarà el que tens, fins que deixis de queixar-te i comencis a agrair.
La vida envia persones conflictives per curar-te, perquè deixis de mirar cap a fora i comencis a reflectir allò que ets per dins.
La vida et permet caure de nou i de nou, fins que decideixis aprendre la lliçó.
La vida et treu del camí i et presenta cruïlles, fins que deixis de voler controlar-ho tot i flueixis com un riu.
La vida posa els teus enemics a la carretera, fins que deixis de «reaccionar».
La vida t'espanta i t'espantarà tantes vegades com calgui, fins que perdis la por i recuperis la teva fe.
La vida et distancia de les persones que estimes fins que entenguis que no som aquest cos, sinó l'ànima que conté.
La vida riu de tu moltes i moltes vegades, fins que deixis de prendre-ho tot tan de debò i puguis riure't de tu mateix.
La vida et trenca en tantes parts totes les necessàries, perquè la llum penetri en tu.
La vida t'enfronta als rebels, fins que deixis de mirar de controlar.
La vida repeteix el mateix missatge, si cal amb crits i tapes, fins que finalment l'escoltis.
La vida envia raigs i tempestes, per despertar.
La vida t'humilia i de vegades et derrota de nou i de nou fins que decideixis deixar que el teu ego mori.
La vida et nega béns i grandesa fins que deixis de voler béns i grandesa i comencis a servir.
La vida talla les ales i poda les arrels, fins que no necessitis ales ni arrels, només desapareguis en les formes i el teu ésser voli.
La vida et nega miracles fins que entenguis que tot és un miracle.
La vida escurça el teu temps, perquè t'afanyis a aprendre a viure.
La vida et ridiculitza fins que et facis res, ningú, perquè llavors et converteixi en tot.
La vida no et dóna allò que vols, sinó allò que necessites per evolucionar.
La vida et fa mal i et turmenta fins que deixis anar els teus capricis i enrabiades i apreciïs la respiració.
La vida t'amaga tresors fins que aprenguis a sortir a la vida i cercar-los.
La vida et nega a Déu, fins que ho vegis en tots i en tot.
La vida et desperta, et poda, et trenca, et decep… però creu-me, això és perquè el teu millor jo es manifesti… fins que només l'amor romangui en tu».
Bert Helllinger
L'alcalde Santi Vila intenta "parar-me els peus" a través dels meus exs-caps policials de Mossos d'Esquadra de Figueres
Sí, si, heu llegit bé: L'alcalde absolut Santi Vila intenta "parar-me els peus" a través dels meus exs-caps policials de Mossos d'Esquadra de Figueres. I dic intenta, perquè jo sóc d'aquella pasta que davant dels problemes o d'intertar-me "parar els peus" em creixo. Per això suposo que vaig triar la feina que faig, en ella, quan uns corren per fugir del perill, jo he de correr cap a ell. El senyor Santi Vila encara no sap que si tira gasolina al foc, aquest s'atia. Actualment estic destinat a Roses i només en puc dir coses bones del nou destí, pero el triar aquest nou destí va ser per deixar de viure el "petit calvari", que ara m'assabento el que ja intuia, que l'Alcade de Figueres va donar ordres explicites de "parar-me els peus" al cap i sostcap de la Comissaria de Mossos d'Esquadra de Figueres. I faig aquesta afirmació perque alguna prova en tinc, que ja sortirà a la llum quan calgui. Cal recordar que al m...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada