«La vida et decep perquè deixis de viure amb il·lusions i vegis la realitat.
La vida destrueix tot allò superflu fins que quedi només allò important.
La vida no et deixa en pau, perquè deixis de culpar-te i ho acceptis tot com «és».
La vida retirarà el que tens, fins que deixis de queixar-te i comencis a agrair.
La vida envia persones conflictives per curar-te, perquè deixis de mirar cap a fora i comencis a reflectir allò que ets per dins.
La vida et permet caure de nou i de nou, fins que decideixis aprendre la lliçó.
La vida et treu del camí i et presenta cruïlles, fins que deixis de voler controlar-ho tot i flueixis com un riu.
La vida posa els teus enemics a la carretera, fins que deixis de «reaccionar».
La vida t'espanta i t'espantarà tantes vegades com calgui, fins que perdis la por i recuperis la teva fe.
La vida et distancia de les persones que estimes fins que entenguis que no som aquest cos, sinó l'ànima que conté.
La vida riu de tu moltes i moltes vegades, fins que deixis de prendre-ho tot tan de debò i puguis riure't de tu mateix.
La vida et trenca en tantes parts totes les necessàries, perquè la llum penetri en tu.
La vida t'enfronta als rebels, fins que deixis de mirar de controlar.
La vida repeteix el mateix missatge, si cal amb crits i tapes, fins que finalment l'escoltis.
La vida envia raigs i tempestes, per despertar.
La vida t'humilia i de vegades et derrota de nou i de nou fins que decideixis deixar que el teu ego mori.
La vida et nega béns i grandesa fins que deixis de voler béns i grandesa i comencis a servir.
La vida talla les ales i poda les arrels, fins que no necessitis ales ni arrels, només desapareguis en les formes i el teu ésser voli.
La vida et nega miracles fins que entenguis que tot és un miracle.
La vida escurça el teu temps, perquè t'afanyis a aprendre a viure.
La vida et ridiculitza fins que et facis res, ningú, perquè llavors et converteixi en tot.
La vida no et dóna allò que vols, sinó allò que necessites per evolucionar.
La vida et fa mal i et turmenta fins que deixis anar els teus capricis i enrabiades i apreciïs la respiració.
La vida t'amaga tresors fins que aprenguis a sortir a la vida i cercar-los.
La vida et nega a Déu, fins que ho vegis en tots i en tot.
La vida et desperta, et poda, et trenca, et decep… però creu-me, això és perquè el teu millor jo es manifesti… fins que només l'amor romangui en tu».
Bert Helllinger
La fraternitat dels Rosacreus és mundialment coneguda com l'antiga Ordre Mística de la Rosa Creu, sovint abreujada en AMORC. El seu símbol: una creu amb una senzilla rosa al centre. Els Rosacreus s'auto defineixen de la següent manera: "Els Rosacreus són una Ordre Fraternal. Són un grup d'homes i dones progressistes, interessats en esgotar les possibilitats de la vida, mitjançant l'ús sa i sensat de la seva herència de coneixements esotèrics i de les facultats que posseeixen com a éssers humans. Aquests coneixements , que ells fomenten i enriqueixen amb noves troballes, abasten tot el camp dels esforços humans i tot fenomen de l'univers conegut per l'home "el Domini de la Vida, (publicació oficial), pàg. 16. En el fullet oficial editat per la gran Lògia de Sant Josep i titulat "Que i qui són els Rosacreus?" es diu: Cada membre rep ensenyament sobre el significat i l'aplicació de les lleis Còsmiques i Naturals a l'Univers entorn de si...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada