El blog d'en Víctor Burgas

A casa mai havien estat vinculats en política, ni tant sols quasi no sabia que votava el meu pare. Tenien massa feina a tirar el negoci familiar endavant. Jo de ben jovenet, fa 35 anys, estava a JNC (Joventuts Nacionalista Catalunya), en reconeixement al restabliment de la Generalitat de Catalunya i el Cos de Mossos d'Esquadra. Més tard, ja que era difícil ser sobiranista i aspirar a un Estat Català a JNC sota les pautes dels convergents, vaig estar a les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) i fa 30 anys vaig anar a llistes municipals a l'alcaldia de Figueres per ERC amb Pere Prats de cap de llista. Per mi el President Macià ha estat sempre un referent.  Vaig pasar per simpatitzant militant d'ERC/CiU durant molt poc temps, ja que vaig detectar una deriva política que no m'agradava en ambdós partits, i el temps m'ho ha confirmat. Tot i que et reconec que veig amb més simpatia a Carles Puigdemont que a l'actual president d'ER (j...

«La vida et decep perquè deixis de viure amb il·lusions i vegis la realitat. La vida destrueix tot allò superflu fins que quedi només allò important. La vida no et deixa en pau, perquè deixis de culpar-te i ho acceptis tot com «és». La vida retirarà el que tens, fins que deixis de queixar-te i comencis a agrair. La vida envia persones conflictives per curar-te, perquè deixis de mirar cap a fora i comencis a reflectir allò que ets per dins. La vida et permet caure de nou i de nou, fins que decideixis aprendre la lliçó. La vida et treu del camí i et presenta cruïlles, fins que deixis de voler controlar-ho tot i flueixis com un riu. La vida posa els teus enemics a la carretera, fins que deixis de «reaccionar». La vida t'espanta i t'espantarà tantes vegades com calgui, fins que perdis la por i recuperis la teva fe. La vida et distancia de les persones que estimes fins que entenguis que no som aquest cos, sinó l'ànima que conté. La vida riu de tu moltes i moltes vegades...

  (Llegir-lo fins el final val la pena) 1. Acerca de DIOS y el CIELO: creo que si actuamos haciendo el bien, podremos estar en la lista de espera si el Cielo existe; y si no existe, habremos tenido nuestro propio Cielo en ésta Tierra.  A Dios no lo encontré sólo en el mar del sur, en las nubes, en las tormentas, en las olas, ni en la meta, ni en las partidas; estuvo siempre conmigo, dentro, muy dentro de mi. 2. Acerca de los HIJOS: definitivamente No  son tuyos, son personas independientes, sólo quiérelos y ámalos, trata de educarlos con el ejemplo y enseñandolos a hacer lo correcto, si puedes, transmíteles que busquen sus propios sueños, no los tuyos.  Y No esperes que te agradezcan todo lo que haces por ellos; ese agradecimiento vendrá muchos años después, quizás cuando tu ya te hayas convertido en abuelo, será entonces que sabrán lo que significa ser Padre o Madre.  Pero si te llegan a decir que están orgullosos de ser tu hijo, date por recompensado con crece...

 La fraternitat dels Rosacreus és mundialment coneguda com l'antiga Ordre Mística de la Rosa Creu, sovint abreujada en AMORC. El seu símbol: una creu amb una senzilla rosa al centre. Els Rosacreus s'auto defineixen de la següent manera: "Els Rosacreus són una Ordre Fraternal. Són un grup d'homes i dones progressistes, interessats en esgotar les possibilitats de la vida, mitjançant l'ús sa i sensat de la seva herència de coneixements esotèrics i de les facultats que posseeixen com a éssers humans. Aquests coneixements , que ells fomenten i enriqueixen amb noves troballes, abasten tot el camp dels esforços humans i tot fenomen de l'univers conegut per l'home "el Domini de la Vida, (publicació oficial), pàg. 16. En el fullet oficial editat per la gran Lògia de Sant Josep i titulat "Que i qui són els Rosacreus?" es diu: Cada membre rep ensenyament sobre el significat i l'aplicació de les lleis Còsmiques i Naturals a l'Univers entorn de si...

 Va ser amic de la infància del meu pare i ambdues famílies eren veïnes i amigues. Va jugar a la UE Figueres amb el pare i li deien Niset. Més tard se'n va anar a Poblet a fer de monjo, on va esdevenir Fra Marc, monjo enfermer, però sempre duia Figueres i la Tramuntana al cor. D'aquí que el meu pare va perdre el contacte amb el seu amic Niset que tant en parlava i en guardava record. Sempre deia que el volia anar a veure a Poblet i ho va anar a posposant i va morir sense fer-ho. L'assumpte no podia quedar pendent eternament i va ser llavors quan vaig agafar la determinació d:anar a coneixe'l i ha estat algo que recordaré sempre: passejades per les vinyes, estances a Poblet sota el seu mentoratge, llargues converses molt instructives, fins i tot em va casar. Va ser un casament molt pintoresc, alegre i jovial. Podría dir que em sentia afillat per ell i em va fer saber moltes coses de la vida,  des del seu recolliment tenia un bon coneixement del món i una gran saviesa. Pe...

  Les 8 competències clau del Coaching 1 . Demostra pràctica ètica. 2. Encarna una mentalitat de coaching. 3. Estableix i manté acords. 4. Cultiva confiança i Seguretat. 5. Manté presència. 6. Escolta activament. 7. Provoca consciència. 8. Facilita el creixement de cada client.